Amb dents i ungles
DRAMA. La televisió ens porta en viu imatges d’un drama majúscul: la crisi política d’un estat democràtic europeu i el cisma caïnita d’una societat oberta (en canal). I sí, ho veiem tot per la tele: veiem facècies a costa del drama en xous humorístics nord-americans, veiem debats polítics en programes de la BBC, veiem Puigdemont entrant en un plató de la televisió belga, veiem com els seus consellers es dirigeixen a la presó, veiem el fiscal general de l’Estat esplaiant-se en una ràdio, veiem policies burlant-se del vicepresident Junqueras. És un drama. Veiem com el drama es construeix minut a minut a la pantalla del televisor: veig un Estat defensant-se amb dents i ungles i veig els cops dels que el volen desmembrar. Veig Marta Rovira (ERC) amenaçant de boicotejar les eleccions autonòmiques si la justícia espanyola no excarcera els presos independentistes i si l’Estat no les accepta com a plebiscit secessionista, i veig Albert Rivera (Cs) equiparant ETA amb Puigdemont i el seu Govern. Això no té remei! Només pot anar de mal en pitjor, tenyit de martirologi i numantinisme. El martiri mobilitza la capacitat de passió, i el numantinisme immobilitza la capacitat de cessió. Això no té remei, això només pot empitjorar. Veig que cada actor continuarà amb la seva guerra pròpia, cegament: l’Estat no deixarà de defensar-se amb dents i ungles, l’independentisme no deixarà d’agitar el carrer, els mitjans, les elevades passions. El drama ja està obrint la porta a un sentiment tràgic. No sé si podré suportar veure la tragèdia tan de prop per la televisió.
VEHICLES. Els vehicles li van molt bé a la televisió. Ho dic per l’helicòpter de Jesús Calleja i per l’automòbil d’Eloi Vila. A Volando voy (Cuatro, diumenges a la nit), Calleja fa pujar al seu helicòpter una velleta entranyable, un rústic pastor, un pagès peculiar, i des de les altures els regala una volta sobre el seu pintoresc poble. Tots els argonautes rurals s’emocionen: se’ls fa un nus a la gola, els lacrimals s’inunden, se senten a prop del cel, a prop de la mare o la parella morts: són instants d’una emotivitat infal·lible, envoltats per espectaculars paisatges aeris. Aquest programa ho té tot: espais naturals, causes socials i emocions personals. És paisatge i també és paisanatge, per al qual Jesús Calleja hi té molta traça: la seva desimboltura i simpatia natural li permeten intimar a velocitat exprés amb gairebé tothom, i fins i tot prendre’s confiances insòlites que sempre acaben bé. També gaudeix d’aquesta calidesa empàtica Eloi Vila al volant d’Al cotxe (TV3, diumenges a la nit), que l’habilita per extreure valuoses confessions dels seus copilots a l’automòbil. Tinc clar que dins d’aquests espais tancats i semovents et domina la sensació d’estar fora del temps i l’espai, de poder sincerar-te sense sentir-te observat: reveles intimitats que no deixaries anar assegut a la taula d’un plató, davant de focus, lents, cables i personal que et recorden que ets a la tele i que tothom t’està veient per jutjar-te. Això no passa a Volando voy i Al cotxe: tinc clar, doncs, que a la televisió l’helicòpter i l’automòbil són les infal·libles i autèntiques màquines de la veritat. - @amelanovela
L’helicòpter (pilotat per Calleja) i l’automòbil (Vila) són les autèntiques màquines de la veritat