Un espai més viu que mai
L’Apolo modernitza profundament La [2] i inaugura una tercera sala oberta on es pot crear, xerrar, menjar i fumar
Els aficionats que van assistir a algun dels concerts del recent Primavera Club que es van dur a terme a les sales Apolo ja van poder veure que alguna cosa havia passat a l’històric espai lúdic de Nou de la Rambla, que va obrir les portes en un ja llunyà 1943. I és que durant aquells dies s’estava rodant el que es podria anomenar una profunda renovació dels espais.
Demà dilluns s’aixecarà el teló oficial que mostrarà aquesta actualització, que passa per una modernització de serveis i accessos a la Gran, una remodelació radical de La [2] de Apolo i la il·luminació de La [3]. Aprofitant les exigides reformes estructurals de l’immoble on s’ubiquen els diferents espais, explica Alberto Guijarro, s’han dut a terme tota una sèrie d’ obres complexes que, a més de potenciar la comoditat de l’aficionat/client i la tranquil·litat dels veïns més propers, vol posar al dia els diferents Apolo pel que fa a funcionalitat tecnològica, punt de trobada social, i centre de creativitat i intercanvi artístic.
Divendres tot estava molt empantanegat i ple de pols, però la dimensió de l’operació empresa era evident. Els dos àmbits que l’aficionat palparà tan bon punt arribi són el nou, ampli i lògic vestíbul que correspon a una nova entrada una mica més propera a l’avinguda Paral·lel (tot i que l’antiga continuarà operativa sobretot com a porta de sortida). Incorpora una àmplia consigna per deixar les coses i, sobretot, prou metres quadrats per absorbir els dies de concert i de sessions musicals les àmplies cues que se solien formar al carrer Nou de la Rambla, i que els veïns i l’Ajuntament volien minimitzar.
I l’altre flaix innovador l’ofereix la renovada sala 2. Inaugurada farà ja onze anys, aquest estiu va estar clausurada un temps per modernitzar serveis i instal·lacions, però sobretot per ampliar substancialment la seva capacitat. El que abans era un espai certament incòmode i voluntariós que podia allotjar un límit de 355 persones, ara és una sala diàfana d’acollida folgada per a 800 assistents en concerts i més de mil quan es transforma en sala de ball. Una generosa barra quadrada central completa la ja existent en un lateral i permetrà descongestionar el bastant sovint incòmode trànsit de públic.
Una connexió més directa amb la sala gran ubicada al primer pis i nous lavabos i camerinos no són menys importants per a La [2] que el fet de poder disposar ara d’un bon escenari i sobretot d’un equip de so i llum d’última generació. Especialment vistós és el reticle lluminós de gran escala que cobreix pràcticament la totalitat del sostre, i que dotarà la sala d’una ambientació immillorable tant en dies de concert com, especialment, quan funcioni com a
El complex musical obrirà l’any que ve una cabina d’emissió radiofònica i un estudi d’edició d’imatge
discoteca i sala de ball.
El tercer impacte és una novetat absoluta en forma de la batejada com La [3] de Apolo. Un espai que s’ubica a l’immoble de la cantonada de Nou de la Rambla amb Vila Vila, i que Guijarro sintetitza com a polivalent. Una zona atractiva en gran manera: una àmplia obertura al sostre i una barra pròpia permeten xerrar, menjar alguna cosa, beure i fumar (una de les grans raons per les quals l’aficionat sortia al carrer) entre concert i concert o en horari de club. En aquest espai es duran a terme tallers, master classes, conferències, exposicions, mercats ambulants i concerts en acústic, tot i que “caldrà esperar l’any que ve per obrir dues peces fonamentals per a nosaltres –recalca Guijarro–, és a dir, una cabina d’emissió radiofònica amb continguts propis i un estudi d’edició d’imatge”. Un espai tan viu com sigui possible, com tot el nou Apolo.