Set de justícia
Un Camp Nou reivindicatiu demana la llibertat dels presos polítics
El club va amagar les seves cartes. L’última manifestació oficial del Barça a l’estadi, amb motiu del partit contra l’Olympiacos, dos dies després de la privació de llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, va quedar entre descafeïnada i ridícula. Aquell DRE, acrònim de Diàleg, Respecte, Esport, pot reivindicar-se en qualsevol partit i estadi del món, motiu pel qual es van multiplicar les crítiques a l’entitat blaugrana. Les dimensions de la pancarta eren colossals, però el seu missatge, massa temperat en relació amb l’estat d’ànim de bona part del barcelonisme. Un estat d’ànim que no ha experimentat, precisament, una distensió amb l’empresonament de vuit membres del Govern.
A l’àgora de reivindicació de les causes justes que històricament han estat els camps del Barça, ahir tocava tornar a manifestar-se, però el club va amagar el missatge fins a uns minuts abans del partit, de manera que no va poder ser criticat per endavant. En coincidència amb l’himne i la sortida dels jugadors al terreny de joc es va desplegar, a la zona central de la tribuna lateral, una colossal senyera catalana d’uns 900 m2, flanquejada per dues pancartes amb la paraula justícia en català i en anglès. “Llibertat, llibertat, llibertat!”. La pluja, incòmoda i persistent, no va poder apagar el clamor pràcticament unànime de la parròquia blaugrana quan va acabar l’himne.
Expliquen a la directiva que l’acció buscava un màxim impacte televisiu i que el lema triat, “justícia”, comprèn la reivindicació de la llibertat dels presos polítics alhora que subratlla un valor universalment compartit. En qualsevol cas, l’entrenador del Barça B, Gerard López, havia estat molt més explícit durant la prèvia del partit que avui disputarà el seu equip al camp de la Cultural Lleonesa, en què va considerar injustos i indignants els empresonaments ordenats per l’Audiència Nacional: “No hi ha dret que ens tractin com a criminals, encara que hem de fer certa autocrítica perquè el nostre Govern, en algun moment, no va ser del tot clar”.
També es va exhibir determinació a la zona d’animació, darrere de la porteria que inicialment va defensar Ter Stegen. Una extensa pancarta exigia l’alliberament de “tots els presos polítics” i una altra acusava Europa de ser una vergonya. Els dos missatges, en anglès. Però no hi havia ningú, a la graderia. Els grups d’animació van protestar amb la seva absència durant els primers deu minuts.
La consigna “llibertat, llibertat” s’anava reproduint cíclicament, moltes vegades acompanyada pel picar de mans; d’altres amb l’afegitó “presos polítics”. La proclama va quedar interrompuda sobtadament al minut 13, quan Muriel va arrabassar una pilota a Umtiti i va avançar en solitari cap a la porteria blaugrana. Silenci. En canvi, quan es va voler imposar un silenci d’uns minuts a l’estil dels que ahir va guardar el Palau Blaugrana va resultar del tot impossible. Entre els turistes, que no s’assabenten de res, i els canvis de ritme de Messi que fan incontenibles les expressions d’admiració, hi va haver més silenci durant les fases baixes del joc que quan ho proposaven els aficionats. Tampoc no va funcionar la coreografia de l’exhibició de les quartilles d’entitats sobiranistes. La pluja va perjudicar el repartiment als voltants del Camp Nou i, mentre es disputava el partit, el personal estava més pendent d’arrecerarse que d’aixecar un paper mullat, que només va aflorar a les zones cobertes.
La qüestió és si en els pròxims partits, les visites del Múrcia (29 de novembre) i del Celta (3 de desembre), el Camp Nou tindrà nous motius de protesta. L’1 d’octubre el club va decidir jugar a porta tancada com a resposta a la violència policial durant el referèndum; contra l’Olympiacos el club es va pronunciar mitjançant una pancarta repudiada per la massa, i ahir la climatologia no va evitar les enèrgiques reaccions dels seguidors, més fervents a la primera part que a la segona. En aquest acte la reivindicació es va barrejar amb una aclamació gairebé inèdita: “Paquito Alcácer, lololololo, Paquito Alcácer...”. El davanter de Torrent va fer justícia amb dos gols reivindicatius.
Una senyera de 900 m2 va presidir la sortida dels futbolistes al terreny de joc
Entre la ignorància dels turistes i els canvis de ritme de Messi, la protesta silenciosa no va fer efecte