Alcácer, l’astronauta
Es continua fent difícil connectar amb el futbol amb tot el que està passant. Sobretot abans dels partits. Cadascú ho intenta com pot. Va ser entranyable veure algun barcelonista sobreactuar la seva sorpresa en assabentar-se de la titularitat de Paco Alcácer, trobant a faltar aquelles tertúlies prèvies als partits, tan buides de contingut com necessàries per evadir-nos dels nostres problemes diaris, però es va quedar més aviat sol. Aquesta nostàlgia, negació de la realitat, tot just dura mig minut engolida inexorablement per un present que no deixa ni respirar.
Guanya en aquests temps la transcendència del moment històric per golejada aclaparadora. Es va parlar més, lògicament, de l’empresonament de mig govern català, de la manera de protestar davant aquest fet per part dels grups d’animació i també del club, que es va proposar de guardar repòs reivindicatiu una estona sense comptar que la cosa aniria pitjor i es veuria en la tessitura de moure peça una altra vegada. Justícia. Ja ni la pluja dona conversa, i mira que plou poc i ahir ho va fer com feia temps. Llamps i trons. Una altra expressió vintage.
Al final hi va haver qui va somriure amb el desenllaç del partit. Alcácer va marcar dos gols i, després de tant temps sense ser vist, va ser temptador imaginarse’l arribat d’un altre planeta, aliè al cada vegada més anguniós monotema, creient que la pancarta que demanava justícia anava per ell.
Els que millor s’ho van passar van ser els turistes. Ni tan sols es van preguntar per què el Camp Nou va anunciar al descans a través de les seves pantalles gegants que Messi ha arribat als sis-cents partit amb el Barça. Òbviament, si tot fos normal aquest breu homenatge s’hauria fet abans de començar. Però aquests minuts no estaven pensats per a Messi. Ni tan sols l’argentí no pot amb això.
Cal destacar una vegada més la brutal professionalitat del grup de Valverde per enganxar a la seva causa la gent, tan necessitada de distraccions. La sortida de l’equip ja va sonar com un crit per atrapar l’afició cap al futbol. En deu minuts havien xutat cinc vegades a porteria i Rakitic i Iniesta, segurament seguint consignes, ho van fer des de fora de l’àrea. Cosa mai vista. L’equip blaugrana continua líder, sense provocar el soroll que mereixeria perquè l’enrenou exterior és eixordador. Impossible competir contra ell.