L’Espanyol sucumbeix a la brega
Els blanc-i-blaus cauen a Mendizorrotza contra un Alabès que defensa amb extrema duresa un gol matiner
L’Espanyol va perdre ahir una bona ocasió d’enlairar-se davant un rival que no va ser superior però que va saber jugar el seu partit, fins i tot més enllà del reglament, per aconseguir la seva primera victòria com a local. Ahir l’Alabès necessitava sumar com fos. Ho sabia una afició que va rebre el seu equip com si jugués una final i que va fer de Mendizorrotza una olla de pressió. Ho sabia un De Biasi que va disposar un equip extremament defensiu, amb una línia de cinc homes al darrere, confiant la seva sort a aconseguir mantenir la porteria a zero. I ho sabia un equip que va sortir a jugar amb la intensitat que no havia demostrat fins ara, ni a casa ni a domicili, i que no va dubtar a convertir en duresa quan va convenir. A això s’hi va afegir una incessant pluja que va acabar de convertir l’escenari en tan inhòspit com es podia témer l’Espanyol. Un partit trampa, com diu el tòpic a què no va dubtar a recórrer Quique Sánchez Flores la prèvia.
Tot i que el pitjor que podia oferir a l’equip i a la cinquantena d’aficionats desplaçats a Vitòria no era això. Això, al cap i a la fi, entrava en el guió i espanyolisme, com la majoria dels integrants de l’equip actual, saben bé el que és viure al límit. El mal va ser aquest gol absurd que els blanc-i-blaus –ahir de verd i groc– van encaixar quan es disputava el primer minut de joc. Un córner cedit per Víctor Sánchez, una pilota a l’àrea a la segona acció i una confusió entre Gerard Moreno i Javi Fuego a l’hora de refusarla perquè Christian Santos rematés de volea i posés ja d’entrada l’1-0 al marcador.
Això i el contagi que va patir el col·legiat González Fuertes de l’ambient de la grada, que va anar calant com la fina pluja que ahir queia sobre Vitòria i que el va portar a expulsar Hermoso els últims minuts del primer període per deixar l’Espanyol, amb un home menys. En aquell moment els locals també guanyaven, i en aquest cas per golejada, en faltes comeses.
Aquest gol matiner va ser una llosa massa pesant per a un Espanyol que va provar de portar el control del partit des de l’inici. Però els visitants es van mostrar incapaços de penetrar la malla defensiva local i tret d’un xut de Baptistão en els primers minuts de joc les ocasions van caure del costat de l’Alabès, que bé podria haver augmentat l’avantatge en aquells primers 45 minuts. Pau va tornar a salvar els seus amb aturades de mèrit.
Gerard i Baptistão van buscar unes connexions que no van aconseguir finalitzar i, com que les males notícies no venen mai soles, aquest primer període va acabar amb una inoportuna lesió de Víctor Sánchez que va obligar Sánchez Flores a afrontar el segon temps amb un jugador menys i amb la reconversió de David López en lateral dret, perquè Naldo i Javi Fuego exercissin d’inèdita parella de centrals.
Amb deu no va jugar pitjor l’Espanyol davant un rival que tot i això es mostrava com un equip dèbil i acovardit malgrat el sorprenent lliurament de l’ex-blanc-i-blau Wakaso, a qui no se li havien vist mai tantes ganes a Cornellà. Tot i això, el rival, el camp i l’ambient van continuar pesant massa per als visitants. Els espanyolistes van tornar a assumir el pes del partit, però una vegada més van controlar el joc sense aconseguir cap mena de profunditat. Jurado va tenir l’empat en una gran acció personal que va aturar Pacheco i tant Gerard com Baptistão van rematar lleugerament desviats sengles xuts davant un rival totalment entregat. Ni Melendo ni Sergio García, que van sortir de la banqueta, no van poder exercir de revulsius davant un Alabès excessivament dur –de vegades gratuïtament– per defensar la seva primera victòria davant la seva afició.