Pálmarsson ja sedueix
El central islandès debuta amb un gol en el triomf plàcid al Zagreb
“M’hi he sentit com un nen al país dels caramels”. Aron Pálmarsson expressava així la seva emoció de debutar amb la samarreta del Barça i al Palau Blaugrana davant la seva nova afició. El central islandès, el nou ídol de l’handbol blaugrana, va tenir una estrena plàcida, amb victòria còmoda contra el Zagreb (3222), discret en l’estadística individual –un gol i dues assistències–, però molt prometedor en sensacions, en tot el que va començar a deixar entreveure.
“Ens pot donar de tot”, sintetitzava Xavi Pascual, encantat amb la incorporació de l’islandès, un dels millors jugadors del món pel qual el Barça ha pagat prop d’un milió d’euros al Veszprém per reforçar una posició tan sensible com la del director d’orquestra. Amb tot just una setmana d’entrenaments amb els companys, Pasqui va preferir que Pálmarsson no debutés dimecres a Cangas i que ho fes ahir, amb l’escalf del Palau, que el va acollir amb una ovació des de la presentació. “Amb el número 34, benvingut al Palau, Aaaron Páaalmarsson”, rugia l’speaker. L’islandès va saludar desconcertat, “amb la pell de gallina”, confessava. “Ha estat impressionant. No podria descriureho. Havia jugat aquí com a rival i ara estic a l’altra banda, portant una samarreta que no és qualsevol, és la del Barça”.
Feia exactament cinc mesos que no jugava un partit oficial, des del 4 de juny. Ironies de la vida, va ser contra el Barça a Colònia, al partit pel tercer lloc de la Final Four. Li va clavar 8 gols al seu futur equip. Després va arribar l’apagada. Es va declarar en rebel·lia al Vezsprém el 24 de juliol per forçar la sortida al Barça, i ja ni es va entrenar ni va jugar més. Fins ahir: 5 mesos. Ha tornat a néixer com a jugador.
“M’hi he sentit molt bé, una sensació impressionant. Tot i que no m’esperava jugar tant; en els últims minuts estava cansat, però no l’hi podia dir a l’entrenador... Deu haver estat perquè estàvem jugant molt bé i el resultat era còmode”, justificava Aron, que va entrar als 20m23s, amb un plàcid 12-6, per Entrerríos. En els 10 minuts fins al descans l’islandès va fer una assistència de gol a Syprzak (el 13-6) i va llançar tres vegades, dues fora i una al pal, amb el seu característic llançament de maluc.
Pálmarsson, que durant els cinc mesos d’aturada s’ha entrenat amb un preparador personal a Islàndia, es va mostrar molt participatiu en atac, amb ganes d’agradar, buscant la circulació i les passades interiors –va connectar bé amb el pivot, no tant amb els extrems–, marcant el ritme, i va ser intimidatori en defensa amb el seu físic. Va tancar el primer partit com a blaugrana amb un gol (1/5), amb 2/3 assistències i dues pèrdues. “L’he vist bé, té una gran capacitat tàctica i no se li ha d’explicar gairebé res”, deia Pasqui. “Espero que es deixi anar, que ensenyi el seu un contra un, que sigui el central del futur, i que subjecti l’equip amb la direcció i el ritme, com fa Raúl i abans Sarmiento, espero que ho agafi ràpid, que permeti variabilitat en la primera línia... Ens pot donar de tot”, anhelava el tècnic.
Contra el Zagreb, el Barça va tenir un partit plàcid gràcies a una sortida contundent (10-5 als 15m), basada en l’efectivitat de Ristovski (va acabar amb 12/32, 38%) i l’encert golejador de Mem (4), Lenne (4), Rivera (5, 1p) i Syprzak (6).
“M’he sentit com un nen al país dels caramels: ha estat impressionant”, expressava l’islandès