La política monetària arxiva la temporada del festival de liquiditat
Els banquers acompanyaran l’alça de tipus amb el creixement dels salaris
“Si volguéssim fer una metàfora, el mercat està sota els efectes d’una droga des de fa molt de temps. Si vols tornar a la normalitat, no li pots treure les substàncies de cop de manera massa ràpida, causaries una crisi d’abstinència. En canvi, és recomanable anar baixant la dosi a poc a poc. D’aquesta manera es dona temps al pacient de recuperar una mica de seguretat”. Així ho resumeix Miguel Ángel García Bernal, professor i coordinador del Departament d’Investigació de l’IEB, Institut Estudis Borsaris.
Aquesta setmana Londres ha començat a eliminar la medicació. El Banc d’Anglaterra va pujar els tipus d’interès per primera vegada en més d’una dècada, fins al 0,5%. Poc abans ho va fer el Banc del Canadà, així com el BCE i la Reserva Federal. El vent comença a canviar. Un període històricament gairebé irrepetible.
El principal argument és que el motor de l’economia mundial funciona a un ritme sostingut després de la gran recessió, un 3,7% segons l’FMI. Amb els mercats en màxims i litres de liquiditat en el sistema, l’anomenada flexibilització quantitativa, la política monetària dels últims deu anys, s’encamina lentament cap a la prejubilació. Amb els mercats en màxims i la recuperació en marxa, aquesta vegada els banquers centrals s’hauran de fixar en altres elements: la baixa inflació i el feble creixement dels salaris.
El fet és que la revolució tecnològica i la competència impedeixen encara un escalfament dels preus, mentre que l’envelliment global i l’estancament de la productivitat poden treure força al PIB. El quadre aconsella la màxima prudència.
Els EUA, després d’haver comprat la barbaritat de 4,5 bilions de dòlars en bons han començat a plegar veles. Els tipus d’interès al desembre, amb tota probabilitat, continuaran pujant. Això sí, a ritme interromput, sota la batuta del nou xèrif de la Reserva Federal, Jerome Powell. “El seu nomenament reflecteix el desig de molts republicans que la Reserva Federal faci un pas enrere després d’haver estat el centre d’atenció amb les seves controvertides mesures de flexibilització quantitativa. En aquest sentit, Powell encarna els esforços per tornar el banc central al seu paper més tradicional”, declarava Thomas Costerg, economista de Pictet WM.
En aquest aspecte coincideix amb Anna Stupnytska, economista global de Fidelity Internacional. “Powell s’ha alineat amb el que podríem denominar la línia oficial de la Reserva Federal. Això fer pensar, amb més força si és possible que en anys anteriors, que la Fed continuarà el cicle de pujades de tipus molt graduals, amb risc de pausa el 2018 si la inflació continua a la baixa”.
A Europa, l’operació de política monetària més gran dels últims temps també es dirigeix cap a la porta de sortida. En aquest cas hi ha dos factors que també conviden a moure’s amb peus de plom: el creixement feble dels sous i el deute públic elevat de molts països. “En teoria una política monetària més restrictiva hauria de beneficiar l’estalviador i perjudicar els endeutats, però no crec que a Europa el consumidor a peu de carrer noti res significatiu abans del pròxim estiu o primavera”, pronostica Bernal. La retirada d’estímuls es farà més evident a partir de setembre i només ben després, s’apujaran els tipus. “El BCE ho farà de manera molt lenta, perquè vol que el nou cicle acompanyi la pujada dels salaris, que encara és insuficient”. Quan això passi, el pacient sortirà de l’hospital pel seu propi peu.
El Banc d’Anglaterra s’afegeix a la resta i dona per finalitzada la fase expansiva
EL BCE, AMB CALMA El deute a Europa és elevat i els sous són baixos: es recomana gradualitat