Una estrella de rock de la ciència
Guy Nohra, inversor en ciències de la vida, cofundador d’Alta Life Sciences
Als inversors, internacionals però sobretot als locals, “els hem de convèncer que aquí a Barcelona hi ha una ciència de primer nivell”, diu Guy Nohra, considerat per Forbes un dels reis Mides del capital risc (el 2007), cofundador d’Alta Partners (una de les tres firmes d’inversió en ciències de la vida més importants del món el 2013 i 2014), i des de fa un any, soci d’Alta Life Sciences a Barcelona.
Aquest projecte és el primer que Nohra fa fora dels Estats Units, i té com a socis Montse Vendrell (que va ser directora general del Barcelona Institute of Science and Technology, de Biocat i del Parc Científic); Miguel Valls (era emprenedor i inversor a Silicon Valley), i Scott Moonly (nord-americà, amb experiència en investigació, inversió i en gestió d’empreses del sector). El fons està gestionat per Altamar Capital Partners, de Madrid. Ara Nohra passa la meitat del seu temps a Barcelona; el fons està en període de captació de recursos –no diuen la xifra, podrien ser 175 milions–, i és important la seva funció de pont amb els Estats Units.
Guy Nohra va néixer a Síria el 1960, de pare francolibanès i mare italiana, i als quinze anys va emigrar amb la seva família als Estats Units. Es va llicenciar en Història a Stanford, i va començar a treballar venent dispositius mèdics a l’Àsia. Diuen que toca la guitarra i que en algun moment hauria pogut fer carrera d’estrella de rock, però va optar per anar a una escola de negocis de Chicago, i després de passar per una farmacèutica, el 1989 va entrar en el capital risc, a San Francisco. Set anys després crearia Alta Partners: en vuit fons ha aixecat 2.000 milions de dòlars invertits en més de 150 empreses, de les quals 54 han sortit a borsa.
La seva passió per Barcelona va néixer cap al 2014, quan venia a la ciutat, amb Scott Moonly, per veure els estudis clínics que feia a la Teknon una empresa participada seva americana. I aquí va detectar el mateix que quan a mitjans dels anys noranta va conèixer l’ecosistema de San Diego: “Hi havia forta infraestructura de ciència bàsica, hospitals, bons emprenedors, i el que calia era infusionar-ho tot amb capital professional”. Aleshores va aprofundir, “vaig ajuntar l’instint amb les dades, i vaig decidir fer alguna cosa aquí”.
Els socis d’Alta Life Sciences treballen a la seu del Barcelona Tech City, i ja han fet la primera inversió, liderant una ronda de 4,2 milions a Peptomycs, projecte derivat de Vall d’Hebron que desenvolupa una teràpia contra el càncer.
Nohra és molt optimista respecte a Barcelona: encara no és Cambridge (Regne Unit), “però per això aquí hi ha les oportunitats, per invertir en empreses que ja estan en fase clínica, que han estat promogudes per inversors locals, i que ara necessiten algú més gran per liderar les rondes següents. Ara és el moment perfecte”.
Guy Nohra opta per la prudència per valorar el moment polític que viu Catalunya. “El venture capital és un negoci a llarg termini, i amb aquesta perspectiva, la situació actual no té impacte. Potser sí que afecta els nostres inversors, o les empreses biotech. Però s’ha de seguir invertint en ciència”.
Aquesta és la pedagogia que també li toca fer quan es reuneix amb family offices i inversors privats per convence’ls que li confiïn els seus diners. “Les ciències de la vida són dels espais financerament més exitosos, i a més, tens impacte en la societat”.
Confia que la seva presència a Barcelona atraurà altres fons internacionals, perquè s’ha proposat –i s’ho pren com un repte personal, ara que ja no li cal demostrar res– que l’ecosistema local estigui a la divisió d’honor de la biotecnologia mundial. “Encara no tenim prou empreses exitoses, en el sentit que s’hagin venut o cotitzin als mercats”, reconeix. “Ens falta un nou cicle, que en aquest sector són de dos a quatre anys”. És per això que està convençut que ara és el moment de ser a Barcelona per invertir.
Apassionat de la seva feina i dels esports, diu que a Europa això vol dir futbol, i per això mira d’invertir en algun club petit, per divertir-se. Igual que cada estiu patrocina un grup d’una quinzena de joves estudiants de música, dels EUA, amb pocs recursos, que actuen durant tres setmanes a Sitges. Tot gira en com entén el món: “Un inversor és com un artesà. la gent pensa que és un analista financer, però el que es necessita és bon criteri. Esclar que cal mirar els números, però al final, el que és important són les persones”.
“Cal un nou cicle, de dos a quatre anys, perquè hi hagi empreses exitoses”
“Barcelona encara no és Cambridge, però per això aquí ara hi ha les oportunitats”