Puigdemont, alliberat per la justícia belga després d’interrogar-lo
El jutge ordena al president i als quatre exconsellers que no surtin de Bèlgica L’opció de la llista electoral unitària de l’independentisme es complica
Davant el jutge. El president Puigdemont, amb el seu advocat a Bèlgica, Paul Bekaert, captats per una càmera de televisió de La Sexta a la Fiscalia de Brussel·les mentre esperaven la resolució del jutge.
Unes quantes dècades després que l’Orient Express entrés en la via morta, ara és Turquia qui mira fascinada cap al seu Orient. La setmana passada es va inaugurar a so de bombo i platerets una línia de ferrocarril que redibuixa els confins d’Europa. Turquia, Geòrgia i l’Azerbaidjan tornen a estar unides per un tren que s’anuncia com la penúltima baula de la nova ruta de la seda. Un corredor que ha de facilitar el trànsit ferroviari de mercaderies entre la Xina i Occident amb un gran estalvi de temps respecte a les rutes marítimes.
El seu traçat posa el Caucas i el mar Caspi a l’abast d’Europa, esquivant deliberadament Rússia i els seus satèl·lits. És, de fet, un calc del dibuixat per l’oleoducte de BP entre Bakú i Ceyhan, ja en funcionament. Significatiu tant pel que sargeix com pel que exclou. D’una banda, comunica Bakú i Tbilissi amb la remota ciutat turca de Kars, des d’on hi ha trens a Ankara o a la Mediterrània. D’una altra, a Armènia se l’esquiva com a càstig per l’ocupació de l’Alt Karabakh, territori àzeri de població armènia, rebatejada aquest any com l’autoproclamada República d’Artsakh. Erevan és el més estret aliat de Rússia a la regió, a la qual ofereix bases militars.
Fins fa vint-i-cinc anys, Armènia era lloc de trànsit obligat per als passatgers turcs amb destinació a Geòrgia i l’Azerbaidjan, però Ankara va decidir tancar la seva frontera amb pany i clau com a represàlia. Cal dir que l’Azerbaidjan, Geòrgia i Turquia tenen en comú democràcies millorables i relacions amb Rússia que, en el moment en què es va rellançar el projecte, el 2005, eren no menys millorables.
Després, l’exclusió d’Armènia del nou corredor ferroviari va foragitar el Banc Mundial i la UE. Un fet que va posposar el projecte sense aconseguir aturar-lo, a causa de la determinació turca i els diners del petroli àzeri, que també ha finançat el trajecte georgià. En total, la línia recorre 826 quilòmetres i espera anualment un milió de passatgers i més de sis milions de tones de mercaderies. Un carregament de blat kazakh ha inaugurat la línia fins a Kars, des d’on va continuar fins a Mersin, a la Mediterrània, on va arribar dissabte.
Paradoxalment, la nova línia servirà per trencar l’aïllament dels armenis de Geòrgia, a la principal ciutat de la qual, Akhalkalaki, els trens canvien d’ample de via. Amb més discreció, es treballa en la continuïtat de la línia des de Bakú fins a la ciutat d’Astara, a la vora del Caspi iranià, on podria establir-se una zona de lliure comerç.
Fa temps que Turquia es va cansar d’esperar al rebedor de la UE i va començar a teixir la seva pròpia xarxa de complicitats, amb la vista posada en l’antic espai turcman. Al seu veïnat immediat, el seu interès cap a Geòrgia i l’Azerbaidjan coincideix amb el dels seus aliats tradicionals a l’OTAN –singularment els EUA i el Regne Unit–, de manera que és en aquest flanc on la cooperació està més avançada. De fet, alguns fruits van començar a recollir-se fa uns anys, com l’oleoducte i gasoducte Bakú-Tbilissi-Ceyhan.
Turquia també té un gran interès a recrear la ruta de la Seda –al cap i a la fi, la llengua turca va seguir el mateix itinerari fa mil anys– tot i que en els seus propis termes. Per diverses raons –entre les quals hi ha la turcòfona Sinkiang– la Xina s’ha fiat més de Grècia que de Turquia, on la seva absència és clamorosa.
No ha de sorprendre pas a ningú que Recep Tayyip Erdogan i el seu homòleg àzeri, Ilham Aliyev, siguin grans amics, ja que no necessiten intèrprets. Com Turquia el 1928, totes les repúbliques turcòfones de l’Àsia Central –excepte el Kirguizistan– han anat substituint l’alfabet ciríl·lic pel llatí.
La porta d’Orient està acostumada a ser origen i destinació de trens mítics, com l’Orient Express, que unia París amb l’antiga Constantinoble, o aquell amb què els alemanys la van enllaçar amb Alep i Bagdad. Erdogan, que va ser alcalde de la Segona Roma, busca una segona oportunitat.
Un carregament de blat del Kazakhstan estrena aquest tram ferroviari i arriba a la Mediterrània