Postveritat a l’antiga
Apareix un informe de l’FBI sobre Martin Luther King, forjat per rumors i mentides, entre els papers de l’assassinat de Kennedy
Més o menys, a Martin Luther King, l’heroi dels negres, el descriu com un pendó infame: defraudador del fisc, faldiller amb un fill ocult, bevedor i, per si fos poc, comunista.
Just tres setmanes abans del seu assassinat –l’abril del 1968, a Memphis–, l’FBI de J. Edgar Hoover, que no deixava canya dreta i que era capaç de vilipendiar un sant, va elaborar un informe secret en què al líder dels drets civils li deia de tot menys bonic. No hi ha, però, en aquestes 20 pàgines, cap evidència que s’hagués verificat ni una sola coma d’aquest exercici de demolició del prestigi de King.
El text ha aparegut enmig dels papers del magnicidi del president John F. Kennedy. Aquests documents van ser declarats d’alt secret el 1992. Ara, transcorregut el quart de segle que es va establir llavors per al segellament, l’Administració Trump ha començat a revelar-los.
Com i per què es va traspaperar un informe tan brut sobre el doctor King entre els secrets de la mort de Kennedy a Dallas, el 1963, és un dels interrogants sense resposta. I encara ho és més tenint en compte que el nom del president tirotejat a la ciutat texana no s’hi esmenta mai.
Elaborat en una època en què els Estats Units es trobaven en plena transformació, l’informe presenta el personatge com una llum negativa i no el considera mereixedor del reconeixement del Nobel de la Pau el 1964.
Moltes de les al·legacions contingudes al text semblen procedir de converses entre terceres persones o bé de rumors de l’estil “m’ha dit un amic, que li ha dit un cosí...”. Per exemple, l’atribució que Luther King tenia una amant i que havia donat a llum un nen fruit d’aquesta relació s’atribueix a “un individu molt responsable de Los Angeles que es troba en una posició per la qual pot saber-ho”.
Aquesta dona seria només una de les quatre amants “conegudes”. A la llista d’“estimades” hi figura la cantautora Joan Baez.
A més, a les dues últimes pàgines es descriu Martin Luther King gairebé com un addicte a les orgies de sexe i alcohol. Explica, sense atribuir-ho a cap font, que el febrer del 1968, durant una reunió de ministres de l’església protestant, un d’ells va expressar disgust perquè darrere de les conferències es bevia, es fornicava i, fins i tot, hi havia escenes d’homosexualitat. “Diversos negres i prostitutes blanques van ser portats des de Miami per mantenir bacanals amb la participació dels delegats”, s’hi indica. Allà hi havia King, a qui també ubiquen en una altra orgia a Washington el 1964. “Quan una de les dones es va negar a practicar una posició antinatural, King i altres van discutir sobre com educar-la al respecte”. I afegeix que “Martin Luther King no només es complau en actes adúlters, sinó que també gaudeix de l’anormalitat d’implicar-se en pràctiques sexuals col·lectives”.
Malgrat el seu talent oratori, l’informe el deprecia, afirmant que tenia “un pensament lent”, que no feia més que reproduir les consignes que li donaven els comunistes, que el controlaven. El text el qualifica d’“element perillós” per barrejar el marxisme i el nacionalisme negre.
“L’únic que hi ha és una persona [Hoover] intentant malmetre la dignitat del doctor King”, va declarar a la CNN Clayborne Carson, professor de la Universitat de Stanford i expert en el líder del Moviment afroamericà pels drets civils.