L’hereu saudita consolida el seu poder amb una purga massiva
Desenes de prínceps, ministres i empresaris són detinguts per “corrupció”
El jove príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Muhammad bin Salman, va culminar ahir un ascens fulgurant amb una purga massiva que consolida el seu control sobre el poder. En uns fets sense precedents en aquest regne fundat el 1932, desenes de prínceps, ministres i empresaris han estat detinguts en el marc d’una “operació anticorrupció”.
Les últimes hores han estat vertiginoses a l’Aràbia Saudita, amb els seus ciutadans enganxats al televisor i les xarxes socials. “Molts no hem pogut aclucar els ulls”, confessava ahir a aquest diari el periodista i analista polític Khaled al-Maina, que veia com s’obria una “nova era” al país.
Dissabte a la nit el rei Salman va decretar la creació d’una comissió anticorrupció presidida pel príncep Muhammad, el seu fill de 32 anys, nomenat hereu fa només cinc mesos i considerat ara de facto l’home fort al país. Havien passat a penes unes hores quan, de matinada, l’oficialista cadena de televisió AlArabiya anunciava les detencions de desenes de figures del règim. Hi ha el multimilionari Alualid bin Talal, amb inversions a tot el món, el cap de la Guàrdia Nacional, Mitab bin Abdul·lah, el comandant en cap de la Marina, Abdal·lah al Sultan, el ministre d’Economia, Adel Fakih, o l’exministre de Finances Ibrahim al-Assaf, membre del consell de la petroliera Aramco.
No és clar si tots ells han estat detinguts ni tampoc amb quins càrrecs, o si alguns ministres només han estat destituïts. L’operació té com a objectiu posar fi a “l’abús d’algunes ànimes febles, que han posat els interessos propis per davant de l’interès públic per enriquir-se il·lícitament”.
Pel que sembla, els detinguts van ser confinats a l’hotel Ritz Carlton de Riad, que es va convertir així en un centre de detenció de luxe. L’hotel va evacuar els seus clients, cosa que dona credibilitat al rumor. A més, les autoritats van tancar l’aeroport als avions privats, potser per impedir la fugida d’altres prínceps i empresaris.
“No havia passat res semblant abans en la història de l’Aràbia Saudita. El regne entra en territori des- conegut, amb conseqüències impredictibles”, diu David Ottaway, analista del Wilson Center. Segons Ottaway, autor de llibres sobre l’entramat de poder saudita, la purga “envia un missatge fort que a l’Aràbia Saudita li espera una dictadura real d’un príncep foraster de 32 anys, amb habilitats encara per demostrar, que augura enormes tensions i ressentiments a la família reial i que podria amenaçar l’estabilitat de la casa dels Saud durant anys”.
L’Aràbia Saudita és una monarquia absoluta, un règim autoritari amb desenes de dissidents a les presons, desenes d’execucions cada any i que es regeix pel corrent més rigorista de l’islam. No hi ha Constitució i la línia entre els fons públics i els de la casa reial és difusa.
Muhammad bin Salman es ven com un modernitzador. Ha proclamat que l’Aràbia Saudita ha de tornar a l’“islam moderat” i girar l’esquena
Sota la façana de les acusacions molts hi veuen una operació per eliminar els adversaris polítics
a l’extremisme, i és l’artífex d’un ambiciós programa de transformació social i econòmica amb l’objectiu de reduir la dependència del petroli. Els últims mesos ha impulsat importants avenços per a les dones, aixecant la prohibició de conduir o la d’accedir als estadis esportius, entre d’altres. Els activistes pels drets humans, però, també assenyalen el seu inquietant vessant autoritari. Des de la seva arribada al poder, desenes d’imams dissidents (acusats d’extremistes i de proximitat amb Qatar) han estat arrestats, així com intel·lectuals crítics amb el poder.
Adam Coogle, de Human Rights Watch, creu que hi ha motius fundats per sospitar que es tracta d’una purga política en tota regla sota la façana de la corrupció. Si no fos així, “estaríem davant la comissió anticorrupció més efectiva del món, que és capaç de dur a terme una investigació concloent en només unes hores”, ironitza. L’oenagé demanarà a l’Aràbia Saudita que aclareixi sota quins càrrecs estan detinguts i si hi ha hagut alguna investigació.
Coogle assenyala que “des del punt de vista d’estratègia política és un pas intel·ligent” per part seva. Disfressant la purga en una lluita anticorrupció aconseguirà el suport de molts saudites, farts dels abusos de l’extensa família reial.
“Ningú no ho esperava, i ens trobem en xoc, però en general la gent està satisfeta. És una decisió correcta i necessària, especialment quan l’economia saudita no passa pels seus millors moments. Ell havia dit que no toleraria la corrupció ni la mala gestió, i compleix la seva promesa”. Així opina Al-Maina, comentarista a Al-Arabiya. “Muhammad té el suport dels joves, que n’estan farts; volen un país sense corrupció i modern, on les dones i els homes siguin iguals”. Admet, però, que hi ha sectors menys entusiastes: “Creuen que està anant massa lluny, i massa de pressa ”.
Ha actuat Muhammad bin Salman amb aquesta contundència perquè se sent totpoderós o, al contrari, perquè se sap feble? No queda clar. Una de les especulacions és que s’estava coent un cop per destronar-lo. El seu ascens imparable irrita, sens dubte, algunes branques de la família reial.
La purga concentra tot el poder a les seves mans, enterrant el tradicional equilibri entre els diferents clans, les famílies de cada fill del fundador del regne. Al juny, la seva designació com a hereu va ser llegida com un cop de palau: el seu cosí Muhammad bin Naief, antigament totpoderós, va ser destituït fulminantment com a hereu i ministre de l’Interior. El càrrec continua en mans del clan Naief, però hi ha col·locat un representant d’uns trenta anys gairebé desconegut i que no pot fer-li ombra.
En aquest sentit, després de Muhammad bin Naief, la destitució de Miteb bin Abdul·lah –fill del mort rei Abdul·lah i aspirant al tron– al capdavant de la poderosa Guàrdia Nacional era predictible. Més difícil d’interpretar, assenyala Coogle, és la defenestració d’Alualid bin Talal, que se centrava en els seus negocis i es mantenia al marge de la política. O d’Adel Fakih, el ministre d’Economia, considerat un eficient tecnòcrata i no alineat amb cap facció. Quan fa uns anys hi va haver una epidèmia sanitària, va ser a ell a qui van designar com a ministre de Sanitat per gestionar la crisi.