El paper de Puigdemont
CARLES Puigdemont i els quatre consellers cessats que són amb ell a Brussel·les van lliurar-se ahir a la policia belga. El jutge d’instrucció els va interrogar durant la tarda d’ahir i els va deixar en llibertat amb mesures cautelars. El procés de demanda d’extradició impulsat per la jutgessa Lamela es pot prolongar fins un total de seixanta dies, un període durant el qual l’expresident i els consellers podrien ser candidats a les eleccions del 21-D. L’entrada en acció de la justícia belga representa un nou canvi de rasant en l’estratègia que han adoptat els polítics independentistes després de l’aplicació de l’article 155 i després de ser acusats dels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència arran de la declaració d’independència de Catalunya.
L’itinerari judicial de Puigdemont fa intersecció amb l’horitzó electoral immediat, que obliga els partits independentistes a prendre decisions sobre llistes, programes i candidats. Demà, dimarts, s’acaba el termini legal per registrar el nom de possibles coalicions electorals. Mentre el PDECat propugna una “llista de país” encapçalada per Puigdemont, ERC només considera una eventual coalició si aquesta anés més enllà del que va ser Junts pel Sí i pogués incloure la CUP i els sectors de Podem Catalunya més propers als sobiranistes. Per la seva part, la CUP no prendrà cap acord fins el 12 de novembre, fet que implica que, a la pràctica, els cupaires es presentaran en solitari.
Divendres, des de la televisió pública belga, l’expresident català anunciava que estava “disposat a ser candidat” i a fer campanya des de Bèlgica. Puigdemont, davant el nou escenari, ha canviat el seu plantejament inicial, que era contrari a repetir, com va fer saber quan va acceptar la investidura. Les coses han canviat molt des d’aleshores. Encara que el president destituït fa referència a encapçalar una llista de confluència, el PDECat no descarta que Puigdemont pugui ser també el cap de cartell en cas que els exconvergents es presentin en solitari, en un context en què cada formació intenti mobilitzar al màxim les parròquies respectives. Aquests són uns comicis difícils per al PDECat segons tots els sondeigs. Només un candidat com Puigdemont podria intentar frenar la caiguda d’aquesta organització, travessada per diverses tensions internes. L’ascendent de Puigdemont entre el votant independentista és molt superior al de les sigles que representa.
El futur de Puigdemont depèn tant de les decisions judicials com de l’escenari que acabin construint els resultats del 21-D. Més enllà d’això, cal demanar-se quin serà l’enfocament programàtic i estratègic dels partits independentistes, i quines lliçons hauran extret de cinc anys de procés. Puigdemont va congelar la declaració unilateral i també va estar a punt de convocar eleccions, una via que malauradament va descartar, animat pels més radicals del seu Govern i del món sobiranista en general. Si acaba sent cap de llista, quines seran les seves propostes? L’expresident sabrà aterrar en posicions més realistes i comprendre les prioritats de la nova etapa que s’obrirà?
L’independentisme té ara l’oportunitat de reformular la seva estratègia i els seus missatges, en un context en què recuperar el ple autogovern és un clam transversal de la societat catalana, no només dels sobiranistes. Puigdemont, que com alcalde de Girona va donar mostres de pragmatisme i diàleg, té la responsabilitat principal a l’hora de corregir uns plantejaments que han resultat erronis.