Catalans, i ara què?

L’església, amb 2.000 anys d’història, és exemple d’una continuïtat extraordinària. La seva pervivència constitueix una de les missions essencials del papat, compromès amb la transmissió del llegat en tota adversitat i circumstància, perquè perseverar és la garantia per poder servir. Bons o mediocres, tots els papes han complert amb aquest difícil deure, i malgrat gaudir d’un poder sacralitzat, no han caigut mai en la temptació de creure’s que l’Església era seva i dels cardenals. L’han preservada sempre en nom dels morts, dels vius, i dels que han de néixer.

La Generalitat no té ni de lluny tanta història però tampoc no és un invent d’ahir. El primer president fou en Berenguer de Cruïlles el 1359. Com en el cas de l’Església, aquesta institució ha de romandre viva i activa per servir als catalans. No pertany al president de torn, ni a la seva majoria circumstancial. Què són uns anys de legislatura davant els segles de la institució? La Generalitat és de tots els catalans que ens han precedit, els que han treballat o mort per ella, i de tots els presents pensin com pensin, i dels seus successors en la cadena de la vida. No és només de la gent de Junts pel Sí, ni de la CUP, ni tan sols dels que la van votar. I perquè és així no tenien dret a posar-la en risc en nom de cap ideologia, inclòs l’independentisme, perquè està per sobre de totes elles, i perquè a més mai ha format part del seu cos doctrinal. Servirla vol dir, abans que res, assegurar la seva continuïtat, perquè només així és útil al poble català. Però els que eren els nostres governants varen fer una cosa terrible: s’apropiaren de la institució com si fos la seva finca, l’han posada en risc, apostant, en un joc d’atzar, per un camí que tenia un mur conegut des del seu primer moment: article 155, i contra ell l’han estavellat deliberadament. S’han portat fàtuament i com si amb ells arribés la fi de la història, quan només són uns passavolants de vol gallinaci.

I ara què, ciutadans de Catalunya? Doncs mobilitzar-nos per votar, obrir un debat racional i cívic sobre els grans problemes i necessitats concretes, els grans oblidats. Derogar l’aplicació del 155 i recuperar les institucions catalanes al servei de tots. I també reconstruir el catalanisme i forjar un nou relat col·lectiu, un nou projecte de país. I sobretot sembrar la concòrdia.