Banderas

Nunca me han gustado las banderas, y en estos días aún menos. Parece que el hecho de llevar una te dé la razón. A los políticos les interesa ese juego, esos políticos que han fracasado tan estrepitosamente que se esconden detrás de ellas y de la gente que las llevan. La razón no la tiene el que ondea más banderas, grita más alto o manipula más. A mí no me representa ninguna bandera por lo que hay detrás de cada una: irresponsabilidad, mentiras, exclusión, falta de diálogo, imposición, corrupción y manoseo de la palabra democracia.

Unos días muy tristes para los verdaderos demócratas. Nunca había llorado por temas políticos, nunca pensé ver represión policial y tampoco que unos quieran imponer sus ideas sobre otros.

Nadie ha tenido en cuenta el peaje emocional que está pagando la sociedad. En democracia el fin nunca justifica los medios, ni en Catalunya, ni en España. Irresponsabilidad y errores históricos por ambos lados. Espero que la historia ponga a cada uno en su sitio, y suplico porque algún día tengamos políticos tolerantes que piensen y trabajen por nuestro bienestar.

CRISTINA GINÉS

Barcelona

Repetim el 155?

M’agradaria preguntar al Govern espanyol encapçalat per Mariano Rajoy quines són les accions que duran a terme si, quan es celebrin les eleccions del 21-D, surt guanyadora una majoria independentista. Quin es el pla a seguir? Tornar a obviar la voluntat del poble i aplicar el 155 fins que els agradin els resultats? Senyor Rajoy, fins que no s’assegui a parlar amb els catalans no es començarà a aclarir la situació crítica en la qual estem immersos aquests mesos.

MARCEL HITA BARÓ

Santa Coloma de Gramenet

Odi contra Catalunya

Aquests dies s’han vist reaccions virulentes per part de persones afins a la legítima i constitucional unidad de España contra catalans que jo no havia vist mai! Ni tant sols quan l’Estat espanyol detenia terroristes d’ETA acusats d’haver assassinat alguna persona innocent d’un tret a la nuca. L’odi que té Espanya vers Catalunya no és d’un dia ni de dos ni de tres, és un odi cultivat, alimentat i mantingut per tots els estaments de l’Estat espanyol, fet amb el propòsit just per desbocar-lo quan arribés aquest moment d’intent d’emancipació.

Ara diuen els constitucionalistes que hem trencat la convivència, que hem trencat famílies, quan ells, tots, que quedi ben clar, tots, han estat fomentant aquest odi contra Catalunya i els catalans. Quina irresponsabilitat!

JORDI VIME

Barcelona

El que calia era diàleg

Fa uns quants anys que a Catalunya estem vivint un malson. Podríem dir que tot va començar amb el PSOE quan digué “apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya” i havent-se fet els tràmits amb la més absoluta legalitat, tot seguit el PP el mutilà i el famós TC el rematà. Tot es podia haver arreglat, corregint aquesta ficada de pota. Però no.

Quan a Espanya es tracta d’anar contra Catalunya tothom es posa d’acord. I molts catalans que ens sentírem agredits començàrem unes protestes pacífiques que, en no ser ateses pel Govern espanyol, s’han anat repetint i incrementant cada Onze de Setembre. Set anys de manifestar-nos de res han servit. El senyor Rajoy, com si sentís ploure, i de sobte s’ha despertat, quan Catalunya ja ha escollit el seu destí.

Superat pels esdeveniments, desplega tot el seu potencial repressiu, quan el que calia era diàleg entre iguals. Per favor, deixeu en llibertat tots els presos polítics i comenceu el diàleg, que és així com ho fa la gent sensata.

JAUME PARADEDA PLA

Riudarenes

Legalitats

Una Unió Europea justa hauria d’estar formada per nacions i no per estats. Bé, podria contenir estats sempre que respectessin la plurinacionalitat i mai aixecant fronteres. Les nacions són institucions naturals (no inventades) forjades al llarg de la història i que tenen tot el dret a tenir la seva pròpia legalitat. Espanya és plurinacional perquè conté nacions com la castellana (imperialista), la catalana i la basca. No té sentit, doncs, parlar de la “sagrada unitat d’Espanya”.

Atès que Espanya nega la nació catalana, que és una realitat incontrovertible, aplica la seva legalitat i ens infringeix una colla de greuges que són fets de fàcil descripció. No és gens democràtic que encara estiguem subjectes a una legalitat que no és la nostra. Hem retornat a una dictadura i és que n’hi ha que enyoren el franquisme.

Vaig votar la Constitució de l’any 1978 perquè considerava que era un tímid primer pas quan encara hi havia soroll de sabres. Com que no es va actualitzar no és pas prou democràtica.

JOSEP OLIVA Subscriptor Barcelona

Així no

Jo, com a catalana de 16 anys que visc dins d’Espanya, sempre havia defensat els ideals independentistes i havia confiat en els valors pels quals Catalunya es volia independitzar. No obstant, després de veure tot el procés i veure com definitivament s’ha declarat el que jo portava desitjant fa anys, quan vaig posar la televisió i vaig veure com Puigdemont feia la declaració, en comptes de sentir alegria i satisfacció per haver aconseguit allò que molts creien impossible, vaig tenir un sentiment de pena i decepció per la manera en la qual es va dur a terme.

Crec que molts més independentistes comparteixen aquest sentiment, ja que, des d’un principi, aquest canvi tenia com a objectiu una millora econòmica i aconseguir que aquesta terra que tots tant estimem tingués unes condicions millors. En canvi, ha acabat amb un retrocés econòmic molt fort i una divisió de la població catalana que crea malestar i controvèrsia.

LAIA TOMÀS

Barcelona

Podemos esperar

Seremos independientes y puede que no hoy, pero sí mañana. O en un futuro muy cercano. De esto no tengo ninguna duda. Los niños que vieron el horror de sus padres y abuelos heridos van a votar mañana y ellos ven día a día la brutalidad del Estado español. Podréis hacernos callar hoy, pero en esta batalla de desgaste llevamos 300 años de ventaja y podemos esperar un poco más.

PAU JORDI

Barcelona

Candidatura del sí

Per les properes eleccions caldria unir totes les forces a favor de construir una república pel sí. Pel sí a la llibertat, també a la llibertat d’expressió; pel sí a la democràcia real que emana del poble; pel sí a poder votar sense repressió; pel sí a la llibertat dels presos polítics, a la justícia independent; pel sí al diàleg i a la pau, on les reivindicacions es fan des de la paraula; pel sí a un país més social i inclusiu; pel sí en majúscules al dret del poble català a decidir lliurament el seu futur polític comú.

MERCÈ AMAT FABREGAT

Barcelona

Malaltia silenciosa

Voldria dedicar aquestes línies a totes les persones que dia rere dia ens mirem al mirall i sempre ens veiem un defecte. Voldria recordar-vos que tenim una ment molt perversa, perquè sabem que estem distorsionant la nostra imatge i, alhora, seguim pensant que no, que aquell defecte que veiem en el nostre cos és real. Voldria recordar que l’ésser humà sempre pecarà per pensar massa i que la bellesa és una idea molt més bàsica.

Alguns comencen, alguns com jo porten ja tretze anys mirant-se la panxa cada dia de la seva vida, d’altres més anys, i finalment, una privilegiada minoria potser ho ha superat. A tots, estimeu la vida i valoreu les petites coses de cada dia. Això val molt més que arribar a tenir una 36.

ELISABET BERTRAN MAZÓN

Girona