El combat no està perdut
Uns indicis tímids permeten entreveure el compliment de l’acord de París
La batalla per mitigar l’escalfament del planeta no està perduda; algunes dades recents alimenten les esperances que es puguin complir els objectius de l’acord de París contra el canvi climàtic. Certament, la bretxa que hi ha entre les retallades d’emissions de gasos promeses pels governs i les reduccions demanades pels científics per al 2030 són enormes, i no eviten els riscos d’un canvi climàtic perillós. Però el descens del consum de combustibles fòssils els últims anys, entre altres factors, fa pensar alguns experts que no s’ha de llançar la tovallola.
El director executiu del Programa de l’ONU per al Medi Ambient, Erik Solheim, va afirmar dimarts que els EUA podrien complir l’acord de París, per bé que el president Donald Trump està decidit a executar el seu pla per retirar el seu país d’aquest pacte internacional. “Amb tota probabilitat, els EUA compliran amb el seu compromís de París; i no serà per la Casa Blanca, sinó pel sector privat”, va declarar. El seu argument és que, malgrat el discurs de Trump, “totes les grans companyies nordamericanes” estan treballant per dur a terme activitats més netes.
Scott Pruitt, cap de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA), va firmar el passat 10 d’octubre la proposta legislativa que derogarà el Pla d’Energia Neta ultimat el 2015 per revitalitzar la indústria del carbó (el combustible que té més impacte climàtic) i reduir les mesures de protecció ambiental.
Tot i això, els funcionaris de l’ONU ressalten que moltes companyies, al marge de la posició oficial del seu govern, han emprès un camí diferent. John Christensen, funcionari del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma), ha assenyalat que alguns estats dels EUA, com Califòrnia, estan “actuant independentment del que la Casa Blanca decideixi”. Moltes veus opinen que als Estats Units no es frenarà la decadència del carbó, ja que aquest combustible està lluny de poder competir amb les fonts d’energies més netes i també més barates.
Les emissions als Estats Units cauen (però menys del que és necessari) De fet, les emissions de gasos hivernacle als EUA estan caient des del 2008, fet que coincideix amb un moment en què el gas natural i les energies renovables (eòlica i solar, sobretot) han començat a substituir el carbó en la generació elèctrica. Alguns estats han declarat que continuaran donant suport a l’acció climàtica per complir l’acord de París. L’economia de Califòrnia ha crescut ràpidament els últims anys, i ara el 25% de la seva electricitat procedeix de les fonts renovables (un altre 10% de la hidroelèctrica) i només el 4% del carbó.
Segons una anàlisi del Grup Rhodium (a partir de les polítiques de Trump), les emissions de gasos hivernacle dels EUA probablement cauran entre un 15% i un 19% el 2025 respecte als nivells del 2005, en lloc de patir un descens d’entre el 26% i el 28% promès per l’administració Obama.
Però no convé passar al triomfalisme injustificat. El Pnuma ha precisat que, en qualsevol cas, els plans governamentals mundials i les promeses del sector privat i de les autoritats locals fan preveure un augment de la temperatura d’almenys 3º C per al 2100, lluny de la meta de l’acord de París.
En aquest acord es va fixar com a objectiu limitar l’escalfament a 2º C o menys (respecte a la temperatura
de l’època preindustrial).
Les dades positives de la Xina són un altre argument encoratjador Un altre motiu per a l’optimisme és que augmenta la intensitat energètica. En els últims 50 anys, el creixement de l’economia i les emissions de CO2 han anat paral·lels. És a dir, un creixement econòmic més gran s’ha correspost amb un augment de consum d’energia, més crema de combustibles fòssils i més gasos hivernacle. Tot i això, en els últims quatre anys la tendència ha variat: ha continuat creixent l’economia mentre que les emissions s’han estabilitzat. En aquest sentit, ha estat clau l’aposta de la Xina, que intenta substituir el carbó per energies netes.
La Xina, amb una població de 1.400 milions de persones i un creixement econòmic fortament dependent del carbó, és el país amb més emissions de gasos hi-
vernacle. Però les ha estabilitzat des de l’any 2013. El 2014, el president Xi Jingping va prometre que les emissions de gasos hivernacle arribarien al màxim nivell l’any 2030, per iniciar a partir d’aquest moment un descens, un pla estratègic que requeria grans canvis. I això el que està passant. La taxa de creixement del CO2 s’ha alentit d’una manera dràstica y el Govern va cancel·lat unes cent noves plantes de carbó a començaments d’aquest any.
La conferència de Bonn prendrà el pols a la voluntat política La 23a Conferència de Canvi Climàtic de l’ONU, que se celebrarà a Bonn entre els dies 6 i 17 de novembre, ha de servir per fixar les regles que han de concretar el funcionament de l’acord de París contra el canvi climàtic. Però la qüestió política clau és que aquesta serà una gran oportunitat per calibrar el grau de voluntat dels països de mantenir els seus compromisos després de l’anunci de Trump de retirar-se de l’acord.
“No n’hi ha prou amb dir: ‘sí, sí, nosaltres continuem al pacte de París!’, sinó que cal abordar una veritable transformació dels sectors econòmics, financers i d’altres per complir-lo; i això encara no es veu amb claredat”, diu Teresa Ribera, directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (Idris, per les sigles en anglès). Ribera detecta també signes positius a la Xina, l’Índia o els Estats Units però veu a Europa “barallant-se i adormida en el repartiment intern d’esforços”, diu en relació amb la negociació sobre reducció d’emissions de CO2 que s’està ultimant al si de la UE amb vista al 2030.
Sobre els fons econòmics, Ribera afirma que s’ha avançat en la mobilització de recursos a la banca de desenvolupament i en les inversions privades (que van incorporar els criteris de protecció climàtica), per bé que estima que “encara falten fons solidaris” per afrontar la resposta a les situacions d’alerta, emergència i adaptació al canvi climàtic als països menys avançats.