Milionaris del Putxet
El meu pare, barceloní d’adopció, igual com altres veïns de la Gran Encisera, feia servir l’expressió “els milionaris del Putxet” quan es volia referir a uns nou-rics. Ho acostumava a dir d’un matrimoni que pretenia aparentar més del que era: “Goita’ls, semblen els milionaris del Putxet”. Per a una persona sola, recorria a una expressió molt més humiliant: “un poll ressuscitat”.
El cas és que, tot i que jo entenia el significat de l’expressió pel to que hi posava mon pare, no sabia què volia dir Putxet fins que vaig saber que era un barri de Barcelona, avui dins del districte de Sant Gervasi. Amb els anys també vaig descobrir que l’expressió era una obra del dramaturg Gastó A. Màntua: Un milionari del Putxet, amb un subtítol ben aclaridor: La vestidura no fa la figura.
I amb més anys encara, vaig descobrir les vacil·lacions ortogràfiques que presenta el nom del barri, fins a tres: el Puget, el Putget, el Putxet. És evident que la grafia Putxet està consolidada des de fa temps: és la que va fer servir Màntua per a la seva peça teatral del 1927 i és amb la que es va retolar el 1982 l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat que havia nascut amb el nom de Núñez de Arce.
Però d’on ve la vacil·lació? El nom del barri el dona el petit puig on s’assenta; i un petit puig és un pujol o un puget. En aquest cas, doncs, sembla que el nom del barri s’hauria d’escriure el Puget. Però és sabut que el català de Barcelona té les seves peculiaritats (úniques o compartides amb altres zones dialectals), com ara del poble dir-ne popple –amb una pe geminada– idela taronja dir-ne tronja.
De la mateixa manera, sembla que el Puget va esdevenir Putget i, encara, Putxet, en la pronúncia dels barcelonins. La tercera grafia, que coincidia amb el que la gent deia i diu, és la que es va popularitzar i va quedar fixada en l’imaginari col·lectiu. Però alguns estudiosos no han parat de qüestionar aquesta decisió no etimològica i reclamen escriure Puget encara que la gent pronunciï Putxet. Quan l’Ajuntament va fixar els barris de la ciutat el 2006, va fer servir la grafia intermèdia: el Putget (el Putget i el Farró). Una decisió salomònica que no solucionava res.
O fem servir la paraula correctament derivada de puig (Puget), o optem per l’adaptada a la pronúncia barcelonina (Putxet). En qualsevol cas, l’Ajuntament va modificar el nom a instàncies dels veïns i ara, com fa un segle, escriurem el Putxet. Aquest diari, per una confusió d’un servidor, va informar de l’incendi de fa uns dies amb la grafia el Putget. Definitivament perdut el Puget, tornem, doncs, al Putxet.
El nom del barri el dona el petit puig on s’assenta; i un petit puig és un pujol o un puget