Sense rastre del Pyros
El vell ós no dona senyals de vida des de fa set mesos i no es descarta que estigui mort
On és el Pyros? És la pregunta que es repeteixen des de fa uns mesos els tècnics encarregats del seguiment de l’ós al Pirineu. El vell plantígrad, pare, avi i besavi de la majoria d’exemplars que viuen en aquestes muntanyes, no dona senyals de vida des del mes d’abril passat. Atesa la seva edat –a prop dels 30 anys, equiparables als 90 en un humà–, no és forassenyat augurar, coincideixen a assenyalar aquests tècnics, la possibilitat que el Pyros hagi mort per causes naturals. Si fos així, tampoc no és estrany que no se n’hagi pogut confirmar la mort, ja que l’animal se solia moure els últims anys per una zona del Baish Aran amb racons inhòspits on l’humà hi arriba en comptades ocasions.
El Pyros, l’ós més famós de la colònia que habita el Pirineu i nascut a Eslovènia, va ser alliberat al Pirineu el 1997. Des del primer moment va destacar sobre la resta d’exemplars pel seu caràcter dominant. I aquest comportament és el que l’ha convertit en el progenitor de pràcticament tota la colònia repartida avui per aquestes muntanyes. El Pyros és, a més, un dels exemplars més fotografiats i filmats per les càmeres col·locades en els passos que fan servir els óssos. Per això encara és més estrany que faci gairebé set mesos que no passa per cap d’aquests punts.
El Pyros es va adaptar sense problemes al nou hàbitat i se solia moure, com la resta d’óssos, per diferents zones a les muntanyes del Pallars Sobirà, Aran i sud de França. En aquests dos últims anys, però, la seva vida ha estat molt més tranquil·la. L’última imatge que es té del vell ós es va captar al municipi de Les la primavera passada. En aquesta zona del Baish Aran semblava que s’hi trobava molt còmode i a causa de la seva edat es creu que ha renunciat a les llargues caminades em què explorava altres hàbitats.
Si el Pyros no dona senyals de vida els propers mesos, caldrà esperar a la primavera vinent (amb les primeres neus els óssos iniciaran la hivernació) per aclarir el dubte de si està viu o mort. Però fins que no passin dos anys sense senyals de vida de l’animal no se’n confirmarà la mort. És el termini fixat en els protocols de seguiment de l’ós per donar per mort un d’aquests animals. La incògnita sobre el parador actual i l’estat del Pyros ha coincidit amb una altra absència que també va despertar dubtes i inquietud entre els tècnics que controlen els moviments d’aquests animals.
El protagonista d’aquesta segona història és Canelito. Aquest exemplar, fill de la Canelle, l’última ossa autòctona del Pirineu, tenia fixada la residència –juntament amb el seu pare, el Nere– a les muntanyes de l’Aragó i Navarra. Fins la setmana passada, l’última pista que es tenia del Canelito datava del juliol del 2016. Ara les autoritats franceses acaben de confirmar, després d’un any i tres mesos sense saberne res, que l’ós és viu. Han arribat a aquesta conclusió després d’una anàlisi d’ADN a partir de pèls recollits en un pas que fan servir els óssos a Luchon i Saint Lary. La prova permet assegurar que el Canelito va passar per aquestes muntanyes del sud de França a mitjans de l’agost passat.
La sorpresa per als tècnics ha estat que el Canelito s’hagi mogut de la zona de l’Aragó i Navarra, que ha abandonat molt poques vegades els últims anys. La principal hipòtesi en què es treballa per explicar aquest canvi de comportament és que aquest ós, acompanyat pel pare, el Nere, ha canviat d’hàbitat per buscar femelles, que són impossibles de trobar en les àrees del Pirineu occidental on han passat els últims anys, perquè que no hi ha cap ossa. De fet, des de França fa mesos que es demana la reintroducció de femelles a les muntanyes de l’Aragó i Navarra per facilitar la reproducció del Canelito, l’únic ós del Pirineu que porta a la sang gens de l’última ossa autòctona d’aquestes muntanyes. El Canelito tenia només un any quan la mare, la Canelle, va morir per un tret d’un caçador francès. Els fets van passar el novembre del 2004 i l’autor del tret va ser exculpat perquè es va considerar que havia actuat en defensa pròpia.
En contrapartida, l’estat de salut del Goiat, l’ós alliberat la primavera de l’any passat per posar fi al monopoli sexual del Pyros, no planteja cap dubte. El van detectar fa un parell de setmanes en una muntanya de Mig Aran, en una zona de la qual no es movia perquè hi tenia les restes d’un cabirol que s’estava menjant.
El Canelito era un altre exemplar desaparegut, però ara França acaba de confirmar que és viu