Barcelona’92: un balanç des del disseny
El passat 25 de juliol es complien vint-i-cinc anys de l’inici dels Jocs Olímpics a Barcelona. Un quart de segle després, l’herència material i simbòlica d’aquest esdeveniment resulta inqüestionable. Des de la perspectiva que atorga el pas del temps, el programa d’Arquinset (del 20 al 27 de novembre) proposa una reflexió interdisciplinària sobre el llegat dels Jocs Olímpcs del 1992 en tots els camps del disseny: des de l’arquitectura fins al model de ciutat i l’espai públic, passant per l’art al carrer, el disseny industrial o el disseny gràfic. Es tracta, en definitiva, de crear un espai obert per al diàleg amb l’objectiu d’establir una sèrie de conclusions que, en un darrer terme, puguin ser d’utilitat per identificar, comprendre i afrontar els diversos reptes de la ciutat avui dia.
Barcelona no és, per descomptat, la mateixa d’aleshores i buscar l’origen dels seus encerts i/o problemàtiques actuals en aquella transformació preolímpica seria un error greu. Tot i així, l’experiència integral de ciutat que va suposar aquell gran esdeveniment va servir per posar de manifest dues coses fonamentals: d’una banda, la capacitat de transformació de Barcelona a partir del que aquesta ciutat ja era o havia somiat que podia arribar a ser des de molt abans de la candidatura olímpica i, de l’altra, la metamorfosi efectiva experimentada per la ciutat sobre la qual avui podem fer balanç. Les Olimpíades del 92 són, en aquest sentit, una finestra interessant en la història de Barcelona des de la qual revisar el passat, el present i el futur de la ciutat.
El programa d’Arquinset es planteja des de la voluntat de superar la dicotomia habitual entre la mitificació i la demonització de la transformació olímpica de Barcelona, objectivant al màxim la tasca d’anàlisi i convidant al debat tantes veus i tan diverses com sigui possible. El programa comença i acaba amb dues taules rodones, la primera (20 de novembre) estarà dedicada a les diverses arquitectures públiques i residencials que es van construir en ocasió dels Jocs i la segona (27 de novembre), al model urbà. La primera, a càrrec de Jordi Farrando, se centrarà en examinar diversos equipaments, infraestructures i edificacions construïts per a les Olimpíades i que al llarg dels últims vint-icinc anys han demostrat (per bé o per mal) la seva capacitat adaptativa. La segona taula rodona, dirigida per Maria Buhigas, comptarà amb la participació de professionals pertanyents a quatre generacions diferents, cap d’ells directament protagonista dels processos de transformació urbana que van tenir lloc el 1992 però sí que en són hereus, i amb visions molt diverses.