Jane Birkin, Sylvie Vartan i Brigitte Fontaine segueixen actuant als 70
Jane Birkin està de gira per França i les seves companyes de generació Sylvie Vartan i Brigitte Fontaine també continuen en actiu
Per a l’elixir pop de llarga vida no hi ha distinció de sexes: les septuagenàries Brigitte Fontaine, Jane Birkin i Sylvie Vartan, com els seus col·legues masculins dels anys quaranta del segle passat, segueixen al peu del canó.
Brigitte Fontaine (24 de juny del 1939), actriu de cinema i teatre, cantautora, poeta i novel·lista, continua una carrera definida, en un article de Le Figaro del 29 de setembre, com “60 anys d’avantguarda”.
Aquell mateix mes, Vartan (15 d’agost del 1944) va augmentar el seu capital de més de 2500 concerts amb un altre, de triomfal, a l’Olympia mític. I els dos anys anteriors els va passar com a actriu sobre un escenari parisenc.
Respecte a Birkin (14 de desembre del 1946) després de superar una leucèmia i el dol per la mort el 2013 de la seva filla Kate Barry, recorre França amb un homenatge simfònic a l’home –i lletrista- de la seva vida, Serge Gainsbourg. Dissabte va cantar acompanyada d’una simfònica a l’Òpera de Montpeller. Si Fontaine és més de cafè concert, encara que acumuli alguns Olympia, Vartan i Birkin són símbols del pop-rock francès a pesar –o a causa de– els seus orígens estrangers, és a dir, com els de bona part de francesos.
Vartan va arribar a París amb 7 anys, el 1952, de la seva Bulgària natal. Adolescent, amb veu i ritme, era al bon lloc en el bon moment per transformar-se en icona del rock francès. I, com a súmmum de popularitat, es va casar amb el Presley dels francesos, el francobelga Johnny Hallyday. Dels seus 17 anys d’unió en va néixer l’avui cantant David Hallyday.
La londinenca Birkin va ser la segona filla del major David Birkin i de Judy Campbell, actriu i cantant. Amb 17 anys ja circulava pel Swinging London. Als 19 es va casar amb John Barry, músic i cèlebre creador de la inconfusible música dels films de James Bond.
Van ser pares de Kate Barry el 1967, quan la Jane ja era estrella per la seva participació en un film de culte, Blow up, de Michelangelo Antonioni, amb un nu seu que va provocar polèmica al Londres que malgrat la minifaldilla encara era molt conservador.
“Va ser el meu germà Eddie qui em va convèncer de cantar”, recorda Vartan. “En teatre, els nervis et roseguen abans de l’estrena. Però gens comparable al que et tortura quan toca concert. Encara que com jo n’acumulis més de 2500. En teatre ets el personatge, que pot ser interpretat per altres actrius. En canvi la que canta ets tu; ningú no et pot reemplaçar”.
Vartan va tenir una doble relació estreta: amb la seva mare, a qui va dedicar fins i tot un llibre per explicar la relació/fusió que van mantenir, i amb els seus fills, David i Dari-
La que va ser companya i musa de Gainsbourg l’homenatja acompanyada per una simfònica
na Vartan Scotti, nascuda del seu segon matrimoni amb Toni Scotti, el seu marit des del 1984 i també el seu productor i des del 2008 director dels seus concerts. En aquesta era del selfie en què un nadó celebra el primer any amb més fotos que les que col·leccionava un actor del segle XX en una vida, Vartan ha protegit gelosament la infantesa i adolescència dels seus dos fills. De fet, l’agost passat, es va deixar fotografiar per primera vegada, per a Paris Match, amb “Darina, la meva filla, el meu amor”.
Birkin va arribar a París quan ja era mare de la Kate. I el 1971 va néixer la Charlotte, de la seva tempestuosa relació amb Gainsbourg. La parella era cèlebre mundialment des del 1969 quan van gravar Je t’aime moi non plus, amb els gemecs amorosos de Birkin.
Gainsbourg, especialista en provocacions i en cançons a mida per a les dones que van destacar en la seva vida, com Brigitte Bardot, també va ser un artista frustrat: va deixar la pintura perquè els seus olis no li semblaven dignes dels mestres que havia escollit i mirava la cançó pop amb cert menyspreu, tot i haver-ne estat un renovador.
Separada de Gainsbourg després de dotze anys de complicada convivència, Birkin va ser la companya del director de cinema Jacques Doillon, amb qui va tenir l’avui actriu Lou Doillon, de 35 anys. “S’inspirava en la música clàssica i per això vaig decidir retre-li aquest homenatge”, assegura Birkin, que va gravar 21 de les seves cançons, entre elles les compostes per a Bardot o Isabelle Adjani, amb l’orquestra simfònica que també l’acompanya en la seva gira de concerts.
En fi, aquest trio d’infatigables pot ser un quartet si reapareix l’octogenària Anne Sylvestre (20 de juny del 1934), comparada amb Brassens per la qualitat de les seves lletres i encara amb espectacle itinerant l’any passat. Aquest aplaudit 60 anys de chanson era, va dir, “un aniversari, no un adeu”.