El bus del terror
Si us divertiu amb les emocions fortes, acostumeu a assistir al festival de cinema de terror de Sitges, no us perdeu els espectacles de Halloween a Port Aventura o teniu el carnet vip de l’Hotel Krüeger del Tibidabo, no us perdeu l’experiència de viatjar al servei públic del bus nocturn que uneix Barcelona amb el Maresme totes les matinades. Proveu-ho qualsevol nit d’aquestes. Aneu al teatre, sortiu a sopar després i, per tornar a casa, feu cas a les autoritats que ens animen a utilitzar el transport públic que, si és manifestament deficient durant el dia, a aquelles hores és pràcticament inexistent. Només heu de dirigir-vos a les parades del passeig de Gràcia-Casp o de la plaça Tetuan i pujar als busos N80, N81 o N82, que són unes línies creades per l’administració fa uns anys per cobrir el buit nocturn del transport públic metropolità. Els usuaris d’aquest servei viuran una experiència que barreja el suspens, l’ansietat, el risc, el perill i la por.
El suspens es produeix a l’hora d’informar-vos a quina hora passarà el bus. De res no us servirà mirar l’horari que hi ha penjat a la parada, connectar-vos al web de l’Autoritat Metropolitana del Transport o al servei de Google. L’autobús passarà a l’hora que li vingui de gust i si teniu la mala sort que hi ha massa gent acumulada a la parada esperant l’anàrquic pas dels N correreu el risc que el bus s’ompli i us quedeu a fora amb cara d’idiota. Aquí comença l’estat d’ansietat.
Si aconseguiu pujar, observareu que es tracta d’un bus urbà, com els que circulen per la ciutat, amb pocs seients i zones de plataforma perquè els usuaris vagin drets i còmodament masegats i agafats com puguin a les barres. El viatge és normal mentre va per la Gran Via, però quan entra a l’autopista o a la carretera, el bus s’embala i circula a una velocitat gens apropiada per a aquest tipus de vehicle. Us imagineu el bus de la línia 59 corrents a 100 km/h? Doncs això. L’usuari agafat a la barra nota com el bus vibra com si s’estigués a punt de desmuntar i els passatgers perceben el risc sota els peus. Naturalment no hi ha cinturons de seguretat ni res que s’hi assembli. La percepció de perill arriba en el moment en què el conductor, animat pel poc trànsit que hi ha a aquelles hores, creua les rotondes en línia recta. Els passatgers es balancegen durant més de 50 quilòmetres com si viatgessin en una barcassa enmig d’un temporal marítim de força cinc. En aquest moment, la por es reflecteix a les cares dels usuaris que resen per arribar al seu destí sans i estalvis. El clímax es produeix quan el conductor llançat a tota velocitat veu una patrulla dels Mossos i fot una frenada que llança els usuaris cap endavant mentre s’agafen on poden per no caure. La flipada és tan tremenda que ni el Shambala no l’iguala.
Ja sé que estem intervinguts i que a Catalunya i Barcelona només es parla d’una cosa, però queda algú a l’administració que vigili aquest despropòsit i hi posi solucions? Sobretot per evitar les lamentacions quan passi una cosa greu.
Viatjar al bus nocturn que uneix Barcelona amb l’àrea metropolitana és un esport d’alt risc