“La reacció del convidat dona veracitat a la meva màgia”
Antonio Díaz, il·lusionista d‘El Mago Pop: 48 horas con’ (Dmax)
Antonio Díaz (Badia del Vallès, 1986) s’ha convertit en el “mag de la tele” després de quatre anys al capdavant d’El Mago Pop: 48 horas con (Dmax, dissabtes, 22 h), un format en el qual desplega els seus millors números de màgia per sorprendre els seus convidats, personatges rellevants de la música o la interpretació. A la nova temporada ja han passat per l’espai Antonio Orozco i Joaquín Reyes, i més tard apareixeran Raúl Arévalo, Adrián Lastra, David Broncano i el raper Arkano. Antonio Díaz, que ha tornat al teatre a la Gran Via de Madrid amb l’espectacle Nada es imposible, es considera un repartidor d’il·lusions i assegura que entre ell i els espectadors hi ha un pacte: “Ells saben que el que faig amaga misteris, però que evidentment no és real. Jo sé que ho saben i juguem a obviar-ho. Al final és un joc”.
Com elegiu els convidats?
Entre Dmax i la productora El Terrat elaborem una llista de convidats que puguin donar lloc a reaccions singulars. Perquè el programa es basa sobretot en aquestes reaccions de personatges coneguts que col·loquem en una tessitura desconeguda com és enfrontar-se a l’extraordinari.
No hi ha reticències a venir?
No hem tingut cap negativa. Tots es mostren molt predisposats a venir. Sempre és només una qüestió d’agendes. El programa és molt blanc i no entrem en res que a la gent li pugui fer sentir-se incòmoda.
Quatre anys amb aquest programa a Dmax, l’estiu passat el vam veure també a TV3 amb Res és impossible... Se sent el mag de la tele? Tant en el meu cas com en els d’altres il·lusionistes que fem televisió sentim la responsabilitat d’intentar connectar amb el màxim nombre de gent perquè la màgia es posi de moda, li interessi veure un programa de màgia a televisió i a més s’omplin teatres. I la manera d’aconseguir-ho és fent bona màgia.
L’estiu passat també es va estrenar Pura magia a TVE. Ha trobat la màgia el seu lloc a la televisió? Crec que sí. I també que a més té un gran passat, però el que més té és un futur devastador per la seva capacitat de connectar amb tothom i per la seva gran força visual. El gran desafiament d’àmbit mundial per als il·lusionistes és trobar nous formats perquè ara tots s’assemblen molt. Si aconseguim que la màgia sigui més propera i entretinguda, ens espera un futur encara millor.
Creu que molts espectadors encara pensen que com que es tracta de televisió es fan trampes? Crec que encara no està superat. És un altre dels grans desafiaments que tenim plantejats els il·lusionistes que treballem a la televisió: ser capaços de traspassar la pantalla i desconnectar aquesta desconfiança. També depèn del format. En el meu cas crec que funciona a través de la reacció d’un convidat bastant conegut quan mostra la seva sorpresa per tot el que està passant. És el que dona veracitat als meus jocs. Però en programes on la màgia es fa a gent anònima, la gent pot pensar que està preparat.
Quan va estrenar el programa, s’imaginava aquest recorregut?
La veritat és que no. Estic molt agraït perquè a més el grup Discovery té la capacitat perquè el programa s’hagi vist a més de 170 països. Ens ha canviat la vida a mi i al meu equip perquè ara tenim feina a tot el món i tenim molts espectadors que arriben al teatre d’una manera que no passava fa cinc anys.
Com es fan tants programes sense repetir números de màgia?
M’agrada pensar que no hi ha límit perquè al final tot es pot versionar i fer algun gir. En aquesta recerca hi ha la clau. Gràcies a que m’he vist obligat a realitzar molts trucs aquests anys amb tantes hores de televisió hem fet jocs als quals mai hauria arribat d’una altra manera. La urgència també et fa arribar a solucions increïbles. Quins personatges possibles o impossibles li agradaria tenir com a convidats? Dels impossibles m’hauria agradat John Lennon. I dels actuals Coldplay, que em semblen molt divertits, especialment el seu cantant Chris Martin. I en l’àmbit nacional, Maribel Verdú, perquè li explicaria com d’important va ser ella per a la meva adolescència.