Exotisme musical a Rupit
La Fundació La Fontana, que atresora 14.000 peces de ceràmica i 2.000 instruments musicals, fa 25 anys
Tot va començar el 1972, quan Helena Folch-Rusiñol es va atrevir a iniciar una ambiciosa col·lecció etnogràfica d’instruments de música no occidental. No es tractava d’un caprici, ja que de nena ja s’aplicava a reunir capses de llumins i rastrejar la platja per recollir petxines; continuava a la seva manera el que l’havia fascinat en família: les fabuloses col·leccions de minerals, de l’avi, així com la d’etnografia i la de ceràmica, del pare.
Casada aquell 1972 amb Alejandro Maluquer, es van aventurar tots dos llançant-se al primer dels seus nombrosos viatges: destinació Madagascar. Sense adonar-se’n llavors, van tornar dominats ja per l’addicció de descobrir, sentir-se atrets per aconseguir comprar els instruments en el seu ambient, poblats o cabanyes, encara utilitzats pels nadius. Res a veure amb una licitació en una subhasta. Van tornar feliços i carregats, pensant ja en la pròxima sortida.
El tarannà original, apassionat, creatiu i aventurer d’ella combinava amb el to mesurat i reflexiu d’ell, equilibri necessari per endinsar-se en territoris exòtics i sense punts de referència coneguts ni raonables. Rauxa i seny.
Un o dos viatges per any, que s’emmarcaven a l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i Amèrica. Els preparava i documentava amb minuciositat afinada una Folch-Rusiñol tenaç. Sense xofer ni guia: ells dos sols. L’experiència els va demostrar la importància d’establir contactes i saber el que valia la pena comprar, a més del que es mereixia pagar. I es van adonar que havien d’exhibir seducció tractant-se d’instruments d’acompanyament en balls rituals de signe religiós i culte als avantpassats, fet que explicava el seu habitual rebuig de vendre.
Volien formar una col·lecció que permetés evidenciar com un mateix instrument havia evolucionat en diverses cultures amb el pas del temps i sota les influències exteriors.
Els últims anys van reduir els viatges i van augmentar les compres de col·leccions i peces rellevants en subhastes.
Quan va morir Alberto FolchRusiñol, el seu pare, Helena va heretar el 1988 la seva col·lecció de ceràmica, formidable i de referència. Pel seu volum i per la dimensió que adquiria la de música, es va imposar llavors com a exigència raonable crear una fundació, La Fontana, a la finca pròpia de Rupit. L’allunyament geogràfic afavoria aquella voluntat instintiva de discreció que ha distingit el caràcter del col·leccionista barceloní.
Va ser construït un modèlic edifici de nova planta projectat a mida per exposar les peces en les millors condicions que avui són exigibles, mentre contribuïssin a realçar tot el que s’hi exposava. I és que els instruments musicals desbordaven ja l’habitatge barceloní, s’amuntegaven al pis inferior i el major nombre de peces eren tancades i amagades en un magatzem de la Zona Franca.
La Fundació La Fontana va ser inaugurada el 1992 i està dirigida per Elena Martínez-Jacquet conjuntament amb la col·laboració de Maria Antonia Casanovas. Atresora les 14.000 peces de ceràmica espanyola emmarcades entre els segles XIV i XIX, de les quals s’exhibeix un 80%. Helena Folch-Rusiñol, tres anys abans de morir, va adquirir unes rellevants peces i col·leccions privades per poder així omplir algunes llacunes i aconseguir una panoràmica més completa dels principals centres de producció regionals d’Espanya. Els gairebé 2.000 instruments musicals formen un conjunt de reconegut prestigi, del qual se n’exhibeix un 95%.
Aquesta realitat ha facilitat l’estudi de les peces i la seva millor documentació, així com un treball d’investigació dut a terme per experts
Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer van iniciar la seva col·lecció d’instruments musicals a Madagascar
destacats, la qual cosa va permetre reclassificar la ceràmica així com afinar algunes atribucions.
De cara al futur, l’objectiu que defineix Alejandro Maluquer és mantenir i perfeccionar l’orientació ja marcada amb diverses línies d’actuació. Prosseguir les visites concertades que realitzen associacions especialitzades i grups interessats; i també els actes públics de grups professionals que toquen instruments de la col·lecció, tal com ja es va dur a terme amb músics xinesos i també filipins. Mantenir la política de préstecs d’obres a exposicions temporals. I continuar la publicació de monografies magnífiques que valoren una sèrie de peces escollides de la col·lecció, iniciada amb els dos volums dedicats a instruments africans i de les illes del Pacífic i amb la tesi doctoral sobre els plafons ceràmics valencians.