Mostra retrospectiva d’Esteban Vicente a la galeria Marc Domènech Figures de Balkenhol a Senda i abstraccions de Bonillas a ProjecteSD
La galeria Marc Domènech presenta una exposició retrospectiva de l’obra d’Esteban Vicente, l’únic artista espanyol que va formar part del grup inicial de l’Escola de Nova York, juntament amb altres pintors expressionistes abstractes. Després d’haver fet estades a París, Madrid, Barcelona i Eivissa, Vicente (19932001), que el 1935 s’havia casat amb una nord-americana, va tenir l’encert i la fortuna de poder marxar d’Espanya quan el feixisme va fer el cop militar contra la República el 1936. Des del 1940 va tenir nacionalitat nord-americana i no va exposar a Espanya fins a l’any 1987.
Durant l’etapa castellana havia sintonitzat especialment amb els millors poetes d’aleshores (Juan Ramón Jiménez sobretot, però també Federico García Lorca, Jorge Guillén, Pedro Salinas i Rafael Alberti), ja que l’ambient artístic a Madrid era en general provincià i premodern. En canvi, a Nova York, a començaments dels anys cinquanta tenia com a companys de tertúlia setmanal a The Club pintors com Willem de Kooning, Jackson Pollock, Franz Kline, Mark Rothko, Ad Reinhardt i Barnett Newman, músics com John Cage i Edgar Varese, els millors crítics d’art contemporani i fins i tot galeristes com Leo Castelli. Més tard ell va influir en pintors abstractes com Brice Marden.
La selecció de Marc Domènech mostra molt clarament la diferència abismal entre l’obra europea de joventut –figurativa, en la línia de Francisco Bores, Hernando Viñes i l’escola de París– i l’americana de maduresa, òbviament molt millor aquesta última. Inclou exemples significatius de les seves primeres pintures abstractes del 1950, dels collages cromàtics i dibuixos dinàmics dels anys seixanta i sobretot de l’última etapa, als anys noranta, caracteritzada per un ús estructural del color: com a fons o lloc previ atmosfèric, com a forma fragmentària inscrita en ell i com a element de composició. Tal com passava en l’obra de Cézanne, però d’una manera més propera a Rothko i a altres contemporanis de l’escola de Nova York, és el color el que defineix les formes, l’estructura, les relacions i el possible significat del quadre.
Les seves obres tenen un caràcter principalment visual, contemplatiu, però no representen directament formes visibles concretes. Es poden veure més aviat com a reminiscències d’un paisatge natural: horitzó, jardí, fronda. Però –deia Esteban Vicente– “no registren el que veig, sinó el que em fa sentir el que veig”. Galeria Marc Domènech. Ptge. Mercader, 12. Fins al 17 de novembre.
Jacques Léonard. La mostra de fotografies que presenta Marc Domènech en el seu segon espai recupera de l’oblit un episodi molt poc conegut d’una Segona Guerra Mundial que també va tenir escenaris en territori espanyol. Les fotos, fetes al final de l’any 1943 per Léonard, testimonien el pas per l’Espanya franquista de milers de refugiats, majoritàriament francesos, que viatjaven fugint de la invasió nazi per lluitar per la llibertat i trobar-la incorporant-se a l’exèrcit aliat al nord de l’Àfrica. Galeria Marc Domènech. Ptge. Mercader, 12. Fins al 31 de novembre.
Stephan Balkenhol. La Galeria Senda exposa New Sculptures, una selecció de talles en fusta d’aquest reconegut escultor alemany, molt influent des dels anys vuitanta amb les seves estàtues policromades. La major part d’aquestes obres representen personatges burgesos, corrents, trivials, amb un punt mínim d’ambigüitat. Galeria Senda. Trafalgar,
32. Fins a l’11 de novembre.
Estrada. Bona selecció de pintures i relleus d’aquest artista argentí, en la línia de sempre, constructiva, abstracta i geomètrica. Són rellevants les variacions de tons, colors i formes a partir d’uns quants elements ortogonals. La seva obra és com una música geomètrica alhora austera i sensorial. A les peces més recents afegeix a les coordenades horitzontal i vertical unes línies diagonals que configuren rombes complets o amb sostraccions parcials. A/34. Aribau, 34. Fins a finals de novembre.
Iñaki Bonillas. En diferents projectes aquest artista mexicà ha fixat l’atenció en aspectes residuals i de vegades agitats de la imatge entesa com a suport formal i com a memòria. Sovint són imatges alienes que s’apropia i reinterpreta personalment. En aquesta ocasió desenvolupa diverses variacions fotogràfiques de caràcter pobre, residual o minimalista a partir d’una arquitectura icònica i molt fotogènica, com és la Casa Luis Barragán. ProjecteSD. Ptge. Mercader, 8. Fins al 16 de novembre.
Irrealisme. Contrast exposa una mostra de pintura figurativa amb el títol Irrealisme. La selecció confronta l’obra suggeridora i lliure de Juliane Hundertmark (Berlín), les ficcions excèntriques d’Iñigo Navarro (Madrid) i l’obra recent del mallorquí Rafel Bestard. Contrast. Consell de Cent, 281. Fins al 12 de novembre.