Una màquina de punts
El Barça arriba impecable a la tercera aturada i amb els marges de millora identificats
Mantenint la progressió de les 11 primeres jornades el Barça tancaria la Lliga amb 107 punts, tot un rècord a les competicions europees. L’equip de Valverde iguala la millor arrencada blaugrana, la de Tito Vilanova (2012-13), que va acabar líder amb 100 punts –la xifra màxima assolida al torneig espanyol– i la de Gerardo Martino (2013-14), que va acabar encallant-se en 87 punts i va perdre el títol en l’últim partit a mans de l’Atlètic. És a dir, l’impecable pròleg de Valverde no garanteix res, però els registres són fabulosos i les sensacions, malgrat els alts i baixos que encara hi ha en el joc, no presagien accidents. A partir de la seguretat defensiva (a hores d’ara només l’Atlètic de la 1995-96 havia rebut menys gols) el Barça ha solidificat el liderat malgrat les circumstàncies ambientals adverses i no deixa entreveure possibilitats de regressió, sinó només de millora.
Falten 27 jornades. Tot un món de sensacions i de variacions en el guió. Només dos equips, però, depenen d’ells mateixos per alçarse amb el trofeu. El líder i el sorprenent València de Marcelino García Toral, que ha aconseguit facturar tants gols (30) com el Barça. El dia 26, d’aquí a dues jornades, confrontaran els seus arguments a Mestalla. Una ocasió perfecta perquè l’equip de Valverde exposi l’instint de supervivència que de moment està apartant de la batalla adversaris de la talla del Reial Madrid i l’Atlètic de Simeone. Encara imperfecte, el conjunt blaugrana pot passar del delit de la primera part contra el Sevilla a l’encefalograma pla del segon acte, quan a Iniesta se li va acabar la benzina. Ara bé, el resultat sempre està sa i estalvi. Economia de guerra. Instint de conservació en un entorn tempestuós, amb partits a porta tancada, hostilitats, protestes, lesions, baixos estats de forma .... Ja arribaran temps millors. L’òptima situació classificatòria permet planificar sense gaire pressió mentre Valverde extreu el màxim rendiment de la plantilla i d’una banqueta, malgrat tot, més fiable que la de la temporada passada. El Txingurri va sorprendre alineant Alcácer contra el Sevilla i va ser el valencià qui va fer la feina de Luis Suárez i va solucionar el marcador.
El davanter uruguaià ha estat eximit de la convocatòria de la seva selecció a causa dels problemes al genoll. Es quedarà a Barcelona descansant i reparant-se, buscant la fracció de segon i la dosi de confiança que en tantes ocasions l’estan privant d’una bona passada, d’una anticipació, d’una rematada neta i precisa. La recuperació de Suárez per a la causa és un clar factor de millora per a aquest equip. Mentrestant, toca resistir. Els tècnics treballen per fases marcades per les interrupcions en el campionat a causa del calendari de la FIFA. Som a la tercera aturada de la temporada i l’equip, i el barcelonisme en general, disposen de dues setmanes per gaudir d’un nivell de vida que era inimaginable al començament del curs.
L’objectiu del cos tècnic consisteix a mantenir els procediments tàctics i de gestió de la plantilla actuals fins a la pròxima aturada i arribar així al Nadal en una situació tant o més confortable que la d’ara. Es tracta d’una fase de resistència de sis partits que conté dos desplaçaments complicats, a Mestalla i Vila-real, i que acabarà amb el clàssic del Bernabeu. Llavors es produirà un punt d’inflexió en la planificació blaugrana: reapareixerà Dembélé, el fitxatge més car de la història del club, que es va lesionar greument abans de poder demostrar el seu caixet, i hi haurà moviments a la plantilla. Altes i baixes per compensar el conjunt i incrementar el nivell general amb vista a la fase decisiva. Hi ha diversos possibles reforços en cartera, però augmenten els dubtes sobre les possibilitats de contractació de Philippe Coutinho.
Mentrestant, persistència. El focus d’atenció de Valverde no es troba en el futbolista del Liverpool, sinó en les quatre targetes grogues que acumulen Piqué i Umtiti a dues jornades del desplaçament a València.