Asensio i Isco reaccionen
El Madrid aconsegueix una golejada terapèutica contra un Las Palmas inofensiu
El Madrid va treure el resultat però no va aclarir gaires dubtes quant al joc. El Las Palmas va tenir alguna ocasió per portar el neguit al Bernabéu, però tampoc no va estar fi en la rematada i les opcions se li van diluir. Tampoc no hi va haver la revolució en l’onze blanc que alguns demanaven. Zidane no és amic de canvis bruscos i l’únic que va pagar els plats trencats pels desgavells de Girona i de Londres va ser Modric, al qual va imposar una ració de banqueta. No és que el croat hagués estat pitjor que d’altres però algunes de les decisions de Zidane són així d’intempestives i arbitràries.
Qui continua en un estat desastrós és Marcelo, dels pocs que no van millorar el rendiment gens ni mica. Fins fa ben poc el Madrid era un equip que feia molt mal per les bandes. Ara mateix, aquesta possibilitat és força remota. Amb Marcelo en guaret, Zidane no va convocar Achraf (devia pensar que el del planter ja ha fet prou) i va apostar per donar la banda dreta a Nacho, que no va buscar alegries ofensives.
El partit va començar amb una ocasió clamorosa malgastada per Benzema, cosa que va provocar la rancúnia del públic, que el va xiular ben fort quan va ser substituït. Va ser un miratge perquè fins que va passar la primera mitja hora el joc no va tenir un dominador clar. El Las Palmas se les va compondre per tenir possessions llargues i va ser seva la millor ocasió, un mà a mà que Casilla va treure a Vitolo i que Vallejo va acabar aclarint sobre la ratlla. El central aragonès debutava a la Lliga i no ho va fer malament. Fins ara era el jugador menys utilitzat de la plantilla. Amb dues lesions des de l’estiu, només havia jugat a Fuenlabrada i el van expulsar en el tram final.
L’últim quart d’hora del primer temps el Madrid va elevar una mica el ritme i va tancar l’equip canari a la seva àrea. Van ploure les centrades sobre Lizoain, però no és que el gol semblés inevitable. Tot i això va arribar d’una de les poques maneres que es podia esperar: després d’un córner. La jugada va tenir substància. Asensio va anar a picar-lo i en aquestes va aparèixer Isco per demanar al balear que s’apartés. Asensio s’hi va negar, tip que tots el menystinguin, i Isco es va allunyar rondinant. El balear va posar la pilota al segon pal i per allà va aparèixer Casemiro sense marca per rematar-la de cap a la xarxa. Era gairebé la primera rematada entre els tres pals i va arribar quan faltaven quatre minuts per al descans. El Las Palmas encara va poder empatar amb un cop de cap de Calleri en la jugada següent, però la pilota va anar alta.
La segona part va començar molt més de cara per al Madrid. De seguida va fer el segon gol, una altra vegada després d’un córner. Aquesta vegada la jugada va acabar amb una gardela de Marco Asensio des de fora de l’àrea que va entrar per l’escaire. El millor gol que s’ha vist al Santiago Bernabéu en molt de temps.
Ja amb el 2-0 el partit no va tenir cap altra història que la de saber si el Reial Madrid buscaria fer-se un tip de gols per reconciliar-se amb el públic o deixaria passar els minuts assegurant la victòria sense més ni més. Al final es va quedar una mica enmig de tot. Va marcar el 3-0 amb una excel·lent contra que va culminar Isco, però va continuar bastant barallat amb el gol. Ramos va enviar l’oportunitat més clara al travesser i Cristiano va fallar també la seva davant el porter. Cristiano, que va acabar enfadat, continua ancorat amb un gol a la Lliga. El seu és tot un exercici d’ansietat, impotència i rematades que se li escapen que abans entraven.
Cristiano, amb un sol gol a la Lliga, continua molt neguitós, mentre que Benzema va ser xiulat