El Girona allarga la seva festa
Els gironins encadenen tres victòries consecutives i s’allunyen del descens
A Girona tothom hauria signat guanyar el Llevant a la Lliga abans que fer-ho en l’eliminatòria de Copa del Rei, en la qual els dos equips s’enfronten per un lloc als vuitens de final. El partit jugat ahir al Ciutat de València no va tenir res a veure amb el que es va veure a Montilivi ara fa deu dies, –quan els visitants es van imposar per 0 a 2–, i el Girona va aconseguir ampliar la seva bona ratxa a la Lliga vencent 1-2 contra un Llevant que es va veure clarament superat pel conjunt gironí.
En aquest segon assalt, els dos entrenadors van alinear el seu onze més clàssic, i van abandonar les rotacions que van fer en l’anada de la competició del KO. Tant Pablo Machín com Juan Ramon López Múñiz van apostar, tal com estan fent fins ara, pel bloc que els va donar l’èxit de l’ascens la temporada passada i, en el cas dels gironins, repetint exactament el mateix equip que va donar la campanada contra el Madrid en la jornada anterior.
Amb aquesta confiança i davant un rival que ja acumulava 5 jornades sense guanyar, el Girona va sortir amb més embranzida que el Llevant i va estar a punt d’avançar-se al minut 7 quan Stuani no va poder rematar de manera ortodoxa una gran centrada de Granell. Només quatre minuts més tard, el mateix migcampista gironí, que travessa un moment molt dolç, va xutar fregant l’escaire una falta directa que Portu havia forçat després d’una gran jugada personal. El futbolista murcià, artífex també d’aquesta bona ratxa amb dos gols en els últims dos partits, va fer anar tant de corcoll la defensa local que, abans del quart d’hora, l’àrbitre del partit, Munuera Montero, ja havia perdonat l’expulsió al local Chema per dues faltes molt similars sobre el mateix Portu i per les quals només va veure una targeta groga.
Amb el pas dels minuts, el Llevant va començar a estirar-se gràcies a les conduccions de Morales i a alguna tímida aproximació de Bhardi que no van causar gaires problemes a la porteria defensada, un dia més, per Bono. Abans del descans, Granell va trobar posició de xut i va fer lluir el porter Raúl Fernández després de desfer-se del defensor amb un gran revers a la frontal de l’àrea.
Veient que les coses no acabaven de rutllar tot i l’empat, Muñiz va moure la banqueta de seguida i va donar entrada a Ivi per Jason, per capgirar lleugerament les sensacions negatives que havia donat el seu equip a la primera meitat. Morales, tornant de vestidors, va tenir l’ocasió més clara del Llevant amb un fort xut creuat que Bono va desviar amb la punta dels dits. Aquest domini local, però, va durar ben poc, ja que al minut 57 Borja García, fent gala del seu fort cacau, va estrenar-se com a golejador a Primera amb un potent xut des de fora l’àrea que es va colar per l’escaire. Tot i el gol, Machín va substituir el jugador madrileny al cap de deu minuts per David Timor, buscant més alçada i múscul defensiu al mig del camp.
Jugant contra el rellotge, els valencians van anar guanyant metres al Girona i van reclamar penal per unes mans inexistents de Bernardo dins l’àrea. L’entrada de Boateng per Bardhi també va donar aire fresc als locals, que, malgrat això, no van disposar d’ocasions gaire clares per aconseguir l’empat. En canvi, Stuani va completar un contracop de llibre conduït per Portu i Pere Pons per acabar fent el gol de la sentència al minut 83. Abans del xiulet final encara hi va haver temps perquè el Llevant retallés distàncies en l’última jugada del partit mitjançant una rematada d’Ünal, que va posar l’1-2 definitiu.
Amb aquesta victòria el Girona suma 15 punts en 11 jornades i se situa, com a millor debutant de la Lliga des del 1994, més a prop de les places europees que no pas de les de descens.