“Les derrotes t’ensenyen més que les victòries”
Sergio García, campió del Masters d’Augusta
Sergio García és molt feliç. La temporada que ara acaba ha estat una de les més fructíferes de la seva carrera, coronada amb el triomf al Masters d’Augusta, títol amb què va certificar el major que feia tota la vida que buscava. El golfista castellonenc (37) va atendre La Vanguardia fa uns dies al camp de golf de Caldes de Malavella després d’un acte solidari impulsat per l’Obra Social La Caixa.
El golf potser és un dels esports en què el rival és més el camp i un mateix que els altres contrincants, i en què la psicologia juga un paper fonamental. Alguns experts apunten que el 80% dels errors tenen un motiu psicològic. Com influeix la ment en el joc? Òbviament sempre juguem contra el camp, però també hi ha rivals que cal guanyar. Sens dubte el golf és un dels esports en què més afecta la psicologia, bàsicament perquè la pilota està aturada. En altres esports, com el tennis, el futbol o el bàsquet, hi ha acció-reacció; no tens temps de pensar tant. En canvi, en el golf el joc és més pausat i tens molt de temps per donar-hi voltes.
I com aconsegueix positivar la ment davant un cop complicat o una situació difícil? El més important és saber acceptar: saber que hi haurà moments en què les coses sortiran molt bé; que li donaràs un cop no gaire bo a la pilota i que et botarà bé, i altres vegades en què potser li donaràs un bon cop i et botarà malament. Saber acceptar aquestes coses t’ajuda molt.
Com es prepara, abans de sortir a competir?
Simplement intentes tenir molta confiança en el que fas; ser positiu, estar tranquil i amb molta paciència, perquè en el golf fa falta molta paciència. Hi haurà setmanes que li picaràs a la pilota millor que en d’altres però, normalment, si tens controlades aquestes dues o tres coses, t’acostuma anar bé.
Ha seguit alguna teràpia de
coaching?
No, no he estat mai gaire fan d’això. Tinc un equip que treballa sempre amb mi per millorar en tots els aspectes, però no soc gaire de psicòlegs. Intentem que entre tots siguem el més positius possible. Després ja depèn molt de mi.
L’any 2012 va ser molt crític amb si mateix. Va dir que no era prou bo com per guanyar un torneig gran, malgrat que ho havia intentat. Amb la victòria d’enguany al Masters d’Augusta ha quedat clar que es va equivocar. Però digui’m: Què passava aleshores per la ment de Sergio García per dedicar-se aquestes paraules tan dures? La gent ha d’entendre el moment. Va ser un dissabte, justament també a Augusta. Després de les dues primeres voltes estava a dalt, entre els cinc primers, però desafortunadament dissabte no vaig jugar tan bé com hauria volgut i em vaig treure moltes opcions de guanyar. I en aquell moment em vaig sentir frustrat: vaig sentir que no havia estat a l’altura, i per això vaig dir el que vaig dir. Estava desinflat i vaig expressar el que sentia, però això no significa que pensés així més endavant. Quan va acabar la setmana el meu pensament ja havia canviat: havia oblidat el que havia passat i sabia el que era capaç de fer.
Què li han ensenyat les derrotes al llarg de la seva carrera? T’ensenyen més que les victòries, sense cap mena de dubte. Una derrota t’ajuda a créixer més. Sobretot perquè en les derrotes penses una mica més en tot el que ha passat, en què podies haver fet diferent, i intentes millorar. En les victòries, normalment, com tot surt tan rodat, hi ha poques coses a millorar, i aleshores no hi penses tant.
Aquest ha estat el seu millor any, amb la consecució del Masters d’Augusta?
Probablement sí.
Quines diferències hi ha entre aquell jugador que es quedava a les portes de guanyar i el d’ara? He tingut anys molt bons en què he jugat molt bé i desafortunadament no he guanyat tot el que hauria d’haver guanyat. Ara bé, són 31 victòries mundials i això no ho aconsegueix tothom. Cal donar-li el mèrit que es mereix. Aquest any estic una mica més tranquil, tinc una mica més de confiança; he après a acceptar millor les situacions complicades i d’aquesta manera et refàs millor i ets capaç que aquests moments no tan bons se’t facin més curts.
Ara passa per un moment personal dolç. Al juliol es va casar amb la periodista nordamericana Angela Akins i l’any que ve serà pare per primera vegada. Ser feliç en l’àmbit personal també influeix en el joc? Sí, tenir una dona que t’estima molt, que et respecta i que t’ajuda, això és, sens dubte, importantíssim. És una de les coses que més m’ha ajudat a millorar aquest any.
Sempre ha estat molt precoç en tot: va començar a jugar amb tres anys, a competir i a guanyar amb vuit, va ser professional als 18... Aquesta precocitat ha estat un llast en l’edat adulta? En absolut: crec que m’ha ajudat. Tot el que facis de bo et dona confiança, i la confiança sempre és positiva. La gent ha d’adonarse
LA PREPARACIÓ “Tinc un equip que treballa amb mi per millorar, però no soc gaire de psicòlegs”
CATALUNYA-ESPANYA “Tal com està el món, amb tantes males notícies, crec que cal intentar estar junts i ser una pinya”
que el món professional és més complicat perquè hi ha molts jugadors de molt alt nivell. Quan ets un jugador amateur pots estar entre els dos o tres millors del món, però quan passes a ser professional comences de zero una altra vegada.
Què n’opina, de l’actual situació política a Catalunya?
Òbviament no soc polític i no em vull ficar en aquest tema, però el que sí que vull com a espanyol és que se solucioni al millor possible, com tots. Tal com està el món, amb tantes males notícies, crec que cal intentar estar junts i ser una pinya.