El Suprem fa el primer pas per assumir la causa dels exconsellers
El jutge Llarena demana un informe a l’Audiència Nacional sobre el cas 1-O
El magistrat Pablo Llarena va fer ahir el primer pas per acabar assumint tota la investigació sobre la presumpta rebel·lió de la qual s’acusa els exconsellers, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), i que ara porta l’Audiència.
És només el primer pas. El que va fer ahir el magistrat Pablo Llarena és un primer moviment de peces per acabar assumint tota la investigació sobre la presumpta rebel·lió que va culminar amb el referèndum de l’1-O i la declaració unilateral d’independència (DUI). El pas va consistir a demanar a la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela que en el termini de cinc dies li remeti un informe sobre els procediments que està tirant endavant en relació amb els exmembres del Govern i contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i d’Òmnium, respectivament.
La petició és una pura formalitat, una gentilesa processal, si es vol. Quan Llarena rebi la resposta i conegui per la mateixa Lamela què ha fet i què està fent l’Audiència Nacional, amb prou feines trigarà uns minuts a ordenar-li que li remeti tota la causa. A partir de llavors només un òrgan judicial s’encarregarà d’investigar sobre la presumpta rebel·lió. Aquest òrgan és la Sala Penal del Tribunal Suprem. L’Audiència aplicarà a partir d’aquest moment allò de Roma locuta, causa finita. Dit en llenguatge més popular, que on hi ha patró...
La jutgessa Lamela, per descomptat, no es resistirà a traslladar el procediment al Suprem. El que farà és el que se li ha demanat, informar l’òrgan judicial superior jeràrquic.
Llarena, que sempre parla clar en les seves interlocutòries, li demana literalment a la jutgessa que en el termini de cinc dies “informi sobre els antecedents fàctics, processals i investigatius” dels processos que està dirigint contra el Govern i els Jordis. Llarena afegeix a Lamela que vol dades en els tres ordres citats, però alhora precisa que la resposta s’ha de centrar en els “que s’entenguin rellevants per avaluar la pertinència de l’acumulació de tots ells”.
La paraula clau d’aquest passatge és el substantiu “acumulació”. El magistrat està dient quin és el propòsit que el guia. Si demana informació sobre els processos de Lamela no és per cap motiu de revisió ni control de les seves decisions. Si vol saber què està fent és perquè el que s’ha plantejat és la possibilitat de portar al Suprem, a la seva taula com a jutge d’instrucció, tota la informació que Lamela hagi reunit sobre els fets que s’atribueixen als querellats. Quan Llarena rebi la resposta de la jutgessa, farà el que se sol fer amb les peces d’un puzle. És a dir, veure si encaixen. I és obvi que encaixen, perquè el que han anat dient les interlocutòries que s’han dictat des que va començar la investigació sobre la presumpta rebel·lió i el referèndum de l’1-O és que en l’estratègia per a la desconnexió i la ruptura de l’ordre constitucional van intervenir coordinadament tres instàncies, el Govern, el Parlament i els moviments socials, en particular els articulats per ANC i Òmnium.
Però encara n’hi ha més. El magistrat no es conforma amb la informació que li transmetrà Lamela i li demana a la jutgessa que insti les parts personades que en el mateix termini “informin directament aquesta sala sobre l’eventual acumulació dels processos”. Lamela ja va complir el que se li havia ordenat i ahir va demanar a les parts que responguin a la petició del jutge Llarena.
Aquesta solució, la d’acumularho tot al Suprem, ja havia estat proposada pel lletrat Andreu van den Eynde, que exerceix la defensa de Junqueras, Mundó, Bassa i Romeva, a més de la corresponent a Forcadell, posada en llibertat pel mateix jutge Llarena després de declarar dijous passat i pagar una fiança de 150.000 euros. Havent vist això a l’Audiència, cap de les altres defenses no s’oposarà ara a la mesura del trasllat de la causa.
La jutgessa Lamela, d’altra banda, va dictar ahir una altra interlocutòria en la qual rebutja els recursos presentats contra la seva decisió d’admetre les querelles de la Fiscalia contra els exmembres del Govern i contra els Jordis .La magistrada insisteix que tots van actuar amb el propòsit compartit de facilitar i organitzar l’1-O i d’aprovar la DUI. L’argument confirma la tesi que es tracta dels mateixos fets, amb diferents vessants, de manera que reforça la idea que tot el procés s’acumularà al Suprem.
D’altra banda, l’ANC va fer ahir el pagament de les quatre fiances de 25.000 euros imposades per Llarena als membres de la Mesa Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet.
L’advocat de Junqueras i Forcadell, Van den Eynde, ja havia demanat que el Suprem portés el cas