Trump vol que un fiscal investigui Hillary Clinton
May acusa Putin de ciberespionatge i d’ingerència en eleccions d’altres països
La Casa Blanca vol nomenar un fiscal que investigui l’actuació de Hillary Clinton com a secretària d’Estat, just en el moment que les indagacions sobre la interferència del Kremlin en les últimes eleccions presidencials nord-americanes comencen a donar fruits.
A la caça de bruixes. Més de sis dècades després d’una de les èpoques més fosques de la història dels Estats Units, la sospita que l’Administració Trump pretén una seqüela del maccarthisme va prenent cos com a contrapès al Russiagate.
El Departament de Justícia va comunicar aquest dilluns que analitza l’opció d’anomenar un segon fiscal especial. A falta de comunistes, el seu objectiu seria investigar rivals polítics que ha assenyalat el president, inclosa Hillary Clinton.
Aquest anunci emergeix en un moment en què la feina de Robert Mueller, a càrrec de les indagacions sobre la interferència del Kremlin, comença a donar els seus fruits. La seva tasca ha posat davant el jutge, i ha aconseguit que el processin per diversos delictes, Paul Manafort, que va ser director de campanya de l’aspirant republicà, i el seu col·laborador, Rick Gates.
I, encara més rellevant, Mueller va aconseguir un reconeixement de culpa de George Papadopoulos, assessor de l’equip de Trump, per mentir a l’FBI respecte a les seves gestions en l’entorn del president rus, Vladímir Putin. El van atreure amb l’esquer d’obtenir “porqueria” de Clinton. Als documents judicials consta que Papadopoulos va assistir a una reunió a la torre Trump, el març del 2016, en la qual va explicar que disposava de connexions perquè Trump i Putin se citessin.
En aquests escorcolls s’indica que l’aspirant a la Casa Blanca va escoltar amb interès, mentre que el llavors senador Jeff Sessions va rebutjar amb vehemència la idea.
L’avui titular del Departament de Justícia va comparèixer ahir davant el comitè del Congrés. Per tercera vegada va canviar la seva versió, encara que va insistir: “No he mentit mai sota jurament i sempre he dit la veritat pel que fa als contactes amb Rússia”.
Són maneres de veure-ho. Sessions va assegurar al Senat, en la vista de gener per ser nomenat fiscal general (equivalent al ministre de Justícia), que no va tenir mai relació amb els russos. Després es va descobrir que s’havia vist amb l’ambaixador de Rússia als Estats Units. Així que es va recusar en el Russiagate i va obrir la porta al nomenament de Mueller.
Al setembre, va remarcar al Capitoli que no tenia constància que ningú de l’equip de campanya s’hagués comunicat amb agents de Moscou.
Ahir, per contra, sí que va acceptar aquesta trobada a la qual va assistir Papadopoulos, que només va recordar després de llegir la premsa. Va matisar, tot i això: “No tinc la memòria clara dels detalls de què ell (Papadopoulos) va parlar en aquella reunió”.
Revisats els papers, Sessions va assegurar que li va fer veure a Papadopoulos “que no estava autoritzat a representar la campanya davant el Govern de Rússia”.
Ahir també el van collar per aquesta possibilitat de nomenar un investigar especial per indagar en el pacte de l’urani del govern Obama, del qual culpen Clinton, i que va facilitar que una agència nuclear russa comprés l’accés a mines dels Estats Units. “Qualsevol decisió s’adoptarà sense tenir en compte la política, la ideologia o els prejudicis”, va replicar Sessions, a qui els republicans van animar.
El responsable de Justícia va reiterar la seva defensa de la “independència” del seu departament. “No tinc cap influència inapropiada i no seré inapropiadament influït”, va insistir davant la sospita que “el sistema de justícia defensa Trump i no els ciutadans”, segons un legislador.
La carta en què el seu equip suggereix nomenar un segon “conseller especial” va ser interpretada per molts com una resposta als atacs de Trump del 3 de novembre. Aquest dia, després de conèixe’s les imputacions als seus excol·laboradors, el president va arremetre contra Sessions per la seva passivitat en investigar el seu antecessor, Clinton i els demòcrates.
Davant el perseverant argument del congressista republicà Jim Jordan que “sembla” que hi ha matèria per a un segon investigador especial, Sessions va respondre de forma brusca: “Que alguna cosa tingui l’aparença de semblar no és suficient per a un nomenament”.
En canvi, Mueller ha anat més enllà de les aparences. La seva tasca ha descobert l’intercanvi de correus electrònics entre Donald Trump jr. i Wikileaks, setmanes abans de les eleccions de novembre del 2016. Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units atribueixen a hackers russos el robatori dels e-mails a l’equip de Clinton i a l’organització del seu partit. Un congressista va preguntar a Sessions què opinava d’aquests contactes de Don jr. i “l’enemic” Julian Assange. “No comento res sobre això”, i punt.
EN EL CONGRÉS Sessions assegura que prendrà la decisió “sense tenir en compte la política o la ideologia”
ÚLTIM CAPÍTOL DEL RUSSIAGATE
Surten a la llum missatges entre Donald Trump jr. i Wikileaks abans de les eleccions