Greenpeace obre la via judicial per salvar l’Àrtic
Demanda contra Noruega per obrir el pol Nord a l’exploració petroliera
L’ activisme mediambiental ja no es conforma amb mobilitzacions al carrer, sinó que ha fet el salt als tribunals. L’últim exemple es va escenificar ahir a Oslo, on acaba d’arrencar el judici en el qual s’acusa el Govern de Noruega de violar la Constitució per permetre noves prospeccions petrolíferes a l’Àrtic. Aquesta exploració és discutida, ja que es tracta d’un dels ecosistemes més fràgils del planeta i la seva protecció integral està sent debatuda. Per això, aquest procés judicial pot ser rellevant. El litigi confirma el canvi d’estratègia de les organitzacions ecologistes, que estan portant a judici governs de tot el món per les seves responsabilitats en el canvi climàtic.
En el cas de Noruega, els arguments són clars i apunten directament a les deu llicències que el país va concedir el 2015 a 13 petrolieres, entre les quals hi ha Statoil, Chevron, ConocoPhillips o Lukoil, perquè poguessin iniciar exploracions al mar de Barentsz.
En concret, Greenpeace i l’organització local Nature and Youth acusen el Govern d’haver infringit l’article 112 de la Constitució noruega, introduït el 2014 i en què l’Estat es compromet a garantir el dret a un ambient sa i saludable. A l’article, a més, s’hi diu que “els recursos naturals s’han de gestionar des d’una consideració a llarg termini” que també defensi els drets de “les generacions futures”.
Aquest cas també és el primer que desafia un Govern per incomplir les obligacions adquirides a l’acord de París per lluitar contra el canvi climàtic. El director de Greenpeace a Noruega, Truls Gulowsen, va remarcar la “hipocresia” de l’Executiu, que el 2015 es va afanyar a signar els acords gairebé al mateix temps que permetia les noves exploracions àrtiques.
Entre altres aspectes, el Panell Intergovernamental del Canvi
Climàtic especifica que, per poder complir els objectius de París, la producció de petroli al món hauria de disminuir i no augmentar. I, segons els ecologistes, aquesta regla és precisament la que està trencant Noruega amb la nova onada de concessions.
Amb elles, de fet, està obrint una nova frontera petroliera al mar de Barentsz davant dels signes d’esgotament que comencen a mostrar les reserves de cru del mar del Nord, que fins ara havien estat les més explotades pel país nòrdic.
Per la seva part, la defensa del Govern va criticar a l’obertura del judici que s’utilitzi un tribunal “com a arena política” i va lamentar el que considera una “americanització” del dret noruec. Segons la seva opinió, els ecologistes es basen en una interpretació massa “àmplia” i, en qualsevol cas, “política” de la Constitució.
El cert és que, segons alguns experts en dret noruec consultats per aquest diari, els demandants no ho tenen fàcil. “És difícil predir el que passarà però el meu pensament inicial és que estan navegant contra un fort vent de cara”, assenyala Øystein Jensen, investigador del Fridtjof Nansen Institute. Entre altres punts, assenyala que “el llindar per infringir l’article 112 és alt, la disposició és bastant vaga i, el que és més important, és difícil establir un vincle entre causa (extracció de petroli) i efecte (dany per canvi climàtic) per establir alguna forma de responsabilitat legal”. Sigui com sigui, el simple fet que el cas hagi arribat als tribunals és “important per si mateix” i “llança un missatge als qui prenen les decisions”.
Catherine Banet, professora associada de l’Institut Escandinau de Llei Marítima, de la Universitat d’Oslo, comparteix aquesta opinió i destaca que el procés obert ahir a Noruega forma “una part important de la tendència global de litigis sobre temes ambientals”, no només en l’àrea del petroli, sinó en moltes altres.
A Holanda i al Pakistan, per exemple, els tribunals s’han pronunciat contra els governs, mentre que un altre dels judicis més mediàtics dins de l’agenda ecologista és el programat per al mes de febrer als Estats Units, en el qual s’espera que l’Administració de Donald Trump s’assegui al banc dels acusats per haver trencat amb l’acord de París i haver promogut, així, el canvi climàtic. Els qui presenten la demanda són 21 joves, que venen a representar a les futures generacions, que són les que més patiran els efectes de la inacció d’ara.
Greenpeace invoca la Constitució, que exigeix ocupar-se dels recursos naturals pensant en les futures generacions