Giampiero Ventura
SELECCIONADOR ITALIÀ
El tècnic de la selecció italiana (69) és un dels grans responsables de l’eliminació del conjunt transalpí, que no disputarà per primera vegada un Mundial de futbol des del 1958. El més probable és que l’entrenador sigui destituït.
Era gairebé un exercici de masoquisme repassar, ahir al matí, les portades dels diaris italians. La tristesa, la ràbia i la frustració –no només entre els aficionats al futbol– per l’eliminació de la selecció azzurra del Mundial de Rússia es van canalitzar en titulars contundents, alguns de fins i tot exageradament tràgics. “Un avís als oients que acabin de connectar la ràdio: no ha mort ningú”, deia el presentador de Sensa titolo, un popular programa de Rai-1 i dels pocs que van encaixar amb humor i ironia el decebedor empat a zero amb Suècia, dilluns a la nit, que suposarà, per primera vegada des del 1958, l’absència italiana a la gran festa global de la pilota.
Els rotatius d’informació general encara van ser més negatius que els esportius. El calcio ja no redimeix Itàlia dels seus límits i dels seus pecats. Cau una il·lusió a què agafar-se. El Libero, de Milà, va optar, doncs, pel to tètric. “Mort a San Siro”, va constatar a la seva primera pàgina. “Apocalipsi azzurra, adéu Mundial”, es va lamentar La Stampa, de Torí. Il Fatto Quotidiano , un diari combatiu i que sol destapar escàndols, va preferir diagnosticar “la fallida d’Itàlia”. El diari de Venècia Il Gazzettino va denunciar “el ridícul mundial”. Alguns van fer jocs de paraules, com Il Mattino,de Nàpols. “Quina desventura!”, va titular, en al·lusió a l’entrenador, Giampiero Ventura, molt criticat per la seva estratègia de joc. L’esportiu Tuttosport va escollir “Tots a casa”, una expressió molt italiana que sol fer-se servir també, amb indignació, cap als polítics deshonestos o que no compleixen amb el seu deure. El Corriere dello Sport va tenir una idea similar: “Tots fora”. I potser Il Tempo, de Roma, va ser el més graciós: “Aneu a treballar”.
L’eliminació d’Itàlia va acaparar les converses a la feina, entre amics, al bar, als trens de rodalia. Això va permetre practicar un esport nacional potser encara més popular que el calcio, l’autocrítica i el clamor contra els qui manen i administren, en aquest cas en l’esport. “Haurem d’animar ara altres seleccions, potser l’espanyola”, deia fent broma Francesco, repar-
tidor de paquets en un barri del nord de Roma.
Les ires dels tifosi es dirigeixen aquesta vegada cap a Carlo Tavecchio, president de la federació, per haver confiat en Ventura. Aquest no va anunciar la seva dimissió (potser perquè està en joc cobrar el seu contracte), però sembla clar que no continuarà. Avui hi haurà una reunió de la federació que pot ser traumàtica.
Els analistes amb més perspectiva ja han començat la seva campanya perquè la humiliació soferta serveixi de revulsiu. Mario Sconcerti, al Corriere della Sera, recordava que “la flama es va apagar el 2006, cinc minuts després d’haver guanyat el Mundial”, ja que el país no ha tornat a donar jugadors de la talla de Pirlo, Del Piero, Totti o Cannavaro. Són molts
que pensen que hi ha un problema estructural molt complex en la gestió del futbol base i el sistema perquè els joves amb talent tinguin més oportunitats de demostrar-ho. La Gazzetta dello Sport recomanava “anar a l’estranger amb el bloc” per aprendre com han actuat. Donava els exemples d’Anglaterra i Alemanya.
Més enllà del camp esportiu i emocional, l’absència italiana de Rússia significa una catàstrofe econòmica que alguns càlculs estimen en un forat d’almenys 100 milions d’euros i que afectarà la FIFA, la federació italiana i fins i tot el fisc. Els patrocinadors de la selecció perdran l’al·licient per continuar sent-ho –o per pagar les xifres a què estaven acostumats–, els drets de televisió cotitzaran a la baixa i les companyies d’apostes faran menys negoci, la qual cosa redundarà en una minvada d’ingressos per a Hisenda.
Aquestes conseqüències financeres són molt doloroses, si bé en la psique col·lectiva afecta encara més la perspectiva d’un estiu del 2018 molt diferent al que ha estat la norma cada quatre anys, aquelles nits càlides davant del televisor, amb trossos de pizza i cervesa freda, entre amics, gaudint o malparlant del joc italià. Ja no serà el mateix. Ho deia un dels comentaristes, en el programa vespertí Tutti convocati, de Radio 24, que ahir va durar dues hores: “Ha estat una derrota esportiva i empresarial (del negoci del futbol), però també una derrota cultural”.