L’esport com a tortura
L’extennista australiana d’origen serbi Jelena Dokic narra en les seves memòries els maltractaments que va patir per part del seu pare durant la seva carrera, i que la van dur a perdre la condició de número 4 del món i fins i tot a abandonar temporalment el tennis per fugir dels cops i els insults del seu lamentable progenitor.
Ahir i avui Jelena Dokic a punt de plorar en una imatge del 2009, i a la portada del seu llibre. A la tercera fotografia, el seu
pare, Damir L’extennista Jelena Dokic ha escrit una autobiografia en què explica el maltractament físic i psicològic que li va infligir el seu pare
La rudesa sorda de la seva veu lenta i forta em diu que està borratxo. Conec aquest to; és el to del vi blanc i probablement d’alguns gots de whisky. Està enutjat. Furiós perquè he perdut. La seva
veu retruny per telèfon. “Ets patètica, ets una vaca sense esperança, no tornis
a casa. Ets una vergonya. No et pots quedar al nostre hotel”. “Però, pare...”, li dic en veu baixa, mirant de suplicar-li. “Ves i troba un altre lloc per dormir”, crida, apujant el to de veu. “Queda’t a Wimbledon i dorm allà en algun lloc... O en
qualsevol altre lloc. No m’importa”.
Unbreakable
Jelena Dokic
El fragment que precedeix aquest reportatge pertany a l’autobiografia que ha escrit l’extennista Jelena Dokic (34 anys) en col·laboració amb la periodista Jessica Halloran. El passatge és una mostra dels patiments físics i psicològics que va aguantar per part del seu pare Damir l’australiana d’origen serbi durant la seva carrera. És un exemple que cal contextualitzar. Es va produir durant el torneig de Wimbledon del 2000, quan la Jelena tenia 17 anys. Acabava de perdre contra Lindsay Davenport en les semifinals. Després de la derrota no podia localitzar el seu pare, que va desaparèixer de les pistes sense la filla. Després d’atendre la premsa la jove tennista li va telefonar però Damir no l’agafava. Hi va insistir fins que el pare va contestar de la manera descrita al principi. Es va quedar sola a l’All England Club i sense diners a sobre ni accés a una targeta de crèdit per sortir d’allà. A les onze de la nit una empleada de la neteja la va trobar als vestidors i la Jelena li va descriure la seva situació. La senyora va contactar amb el jutge àrbitre del torneig, el cèlebre Alan Mills, una d’aquelles persones que converteixen en únic el Grand Slam de l’herba. “Em cauen les llàgrimes per la cara, però no puc permetre que sàpiga que el meu propi pare m’ha desterrat. Així, que, com sempre, el protegeixo. Tot i això Alan sembla que sap què passa”, relata al llibre Jelena Dokic. Mills va trucar a l’agència de representants de la jugadora i va posar a la seva disposició un cotxe perquè la portessin a la casa que tenien llogada els intermediaris.
Jelena Dokic va començar a jugar als 8 anys en una Iugoslàvia que s’estava desmembrant per la guerra dels Balcans i als 11 es va traslladar a Austràlia amb la seva família, encapçalada per Damir, un personatge tumultuós, exboxejador, taxista i que presumia de ser un veterà de guerra en la confrontació serbocroata. Quan van arribar a la seva nova terra la Jelena ja sabia com se les podia gastar el seu pare. “Em pegava, m’escopia, m’estirava de les orelles i m’insultava des de petita. Em pegava amb violència. Va començar el dia en què vaig agafar una raqueta. Des d’aleshores ja no va parar; va entrar en una espiral fora de control”, diu l’exjugadora en una entrevista amb el diari australià Sunday Telegraph. “El cinturó és marró, el cuir és gruixut i dur, es nota tan afilat com un ganivet quan es fueteja contra la meva pell”, narra en un altre passatge de l’autobiografia.
Malgrat la pressió insuportable del progenitor la Jelena va anar cremant etapes i va batre Martina Hingis a Wimbledon el 1999, cosa que li va valer l’etiqueta de nova estrella. Va arribar a ser quarta del món però, a poc a poc, sobretot per la personalitat del seu pare, va anar caient en picat. Damir va ser expulsat de l’Open dels Estats Units perquè es va barallar amb el personal pel preu d’un emparedat de salmó, i de Wimbledon per haver-li trencat el telèfon a un periodista. La Jelena va esclatar i va deixar per primera vegada el tennis el 2006. Va tornar el 2008 però el seu pare va continuar fent malifetes. Damir va ser condemnat el juny del 2009 a 15 mesos de presó per amenaçar de llançar un explosiu a l’ambaixador australià a Belgrad, per escàndol i per possessió il·legal d’armes. Volia que es rectifiqués una informació que deia que pegava a la seva filla.
La Jelena, avui comentarista de televisió, va deixar definitivament la raqueta el 2013 per culpa de les lesions. Malgrat tot el que ha viscut escriu: “La meva història no és un conte de fades però no vull que ningú es lamenti per mi. He tingut més sort que la majoria”. I declara al diari australià: “No odio el meu pare”.