Macron perd suports
La decepció provoca moltes baixes i només el 10% de la militància segueix activa
El partit fundat ad hoc per impulsar la candidatura d’Emmanuel Macron a la presidència francesa, La República en Marxa (REM), ha patit aquests últims mesos nombroses baixes de militants mentre creixen les crítiques per la falta de democràcia interna.
Sis mesos després de l’arribada al poder del president Emmanuel Macron, el seu partit, La República en Marxa (REM) es desinfla.
Què en queda de totes aquelles promeses de “regeneració” i “canvi radical de la política”, d’aquella bombolla de sabó presidida pel culte a la personalitat d’un candidat amb estil de predicador d’Oklahoma de la campanya electoral? Poca cosa.
Amb prou feines el 10% dels seus (presumptes) 300.000 adherits inicials reclamats continua actiu, i les crítiques i el desencant afloren des de la base davant el primer congrés que se celebrarà dissabte a Lió.
Com a exemple el manifest dels “cent demòcrates”, un grup de desencisats que acaba d’anunciar la seva dimissió col·lectiva del partit. La democràcia interna brilla per la seva absència, diuen. Les mesures per evitar l’afluència de “vells i joves llops” oportunistes atrets pel poder, han passat a millor vida, juntament amb la “llibertat d’opinió i la crítica interna contra els abusos del poder”. “El comitè d’ètica i experimentació només existeix sobre el paper”. Es va saber “mobilitzar les disposicions afectives com conceptes de màrqueting per vendre el producte”, però una vegada aconseguit s’ha obert pas “el menyspreu i l’arrogància”. “Un funcionament vertical i una governança d’elits que menysprea la competència i la intel·ligència col·lectiva”. Al final, el de sempre: “imposició de direccions autocràtiques” que desemboquen en “una manera d’organització digna de l’antic règim”.
El cop de porta sona demolidor, sobretot perquè el desencant cap al partit se suma al suscitat pel mateix president. Al cap de sis mesos de l’elecció, només el 35% dels francesos es declaren satisfets de l’acció de govern, considerada per una enorme majoria favorable a la França acomodada.
Un 73% considera que la supressió de l’impost a les grans fortunes les beneficia i un 88% estima que el president afavoreix els més rics.
Que un 61% es declarés a l’octubre no convençut per la seva primera entrevista televisada significa que l’efecte Macron s’ha evaporat, malgrat que tampoc la mobilització de carrer no hagi estat massiva.
Després de la reforma per decret de les lleis laborals i els favors fiscals als rics, a l’Assemblea Nacional una esmena dels diputats de REM ha reduït un 10% les retencions sobre les opcions sobre accions (stock options), un regal a directius que costarà 120 milions d’euros a la Seguretat Social. Calia contrarestar tot aquest estigma de “president dels rics” que Macron arrossega, així que el president va visitar dilluns i dimarts la França desfavorida.
El mandatari visita la França abandonada en un intent de desmentir la fama de “president dels rics”
Que el país no està (encara) en peu de guerra ho demostra el fet de la seva presència, sense incidents, a Clichy-sous-Bois, la barriada en la qual el 2005 va arrencar la revolta de les banlieues que va incendiar el país. I això quan el president ja ha anunciat la supressió dels llocs de treball subvencionats (més de 100.000 el 2018, més de 250.000 des del 2016), un dels recursos pal·liatius de la misèria dels barris desfavorits. Enfront de tota aquesta retallada, Macron va anunciar ahir “una mobilització de tota la nació” per “respondre al desafiament immens” de la misèria. Un enorme contrast entre retòrica i retallades.