Unitat independentista
El PDECat i els republicans tracen una estratègia conjunta tot i anar separats
El PDECat i ERC es van reunir a Brussel·les per acordar una estratègia comuna.
Un cop palesat que de cara al 21-D hi haurà tres fronts electorals pel que fa a l’independentisme, ara els principals actors busquen la manera de consensuar una estratègia en comú abans de divendres, data límit per presentar les candidatures a la Junta Electoral Central. Amb aquest objectiu, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, es va desplaçar ahir a Brussel·les per trobarse amb Carles Puigdemont, que liderarà la llista Junts per Catalunya (JxCat) –que té com a base el PDECat–, i els quatre exconsellers desplaçats a Bèlgica i perfilar un front comú en l’àmbit polític.
De fet, l’acord amb el PDECat per fer aquest front hi és, segons va assegurar Rovira. “L’estratègia política la compartim i és absolutament coordinada”, va afegir. I és que la dirigent d’ERC va considerar que aquesta és la millor opció per “eixamplar moltíssim” la base independentista i afrontar “amb garanties” les eleccions del 21-D. En l’horitzó no només hi ha obtenir altra vegada la majoria d’escons entre les candidatures independentistes –JxCat, ERC i la CUP–, sinó també superar el 50% en vots. Rovira també va anar a Brussel·les per “intercanviar informació del que ha passat aquestes últimes setmanes”. Al matí es va trobar amb Toni Comín i Meritxell Serret, al migdia va dinar amb Puigdemont, i més tard van trobar-se tots –incloent-hi Clara Ponsatí i Lluís Puig– a la seu de l’Aliança Lliure Europea (ALE) –formació a la qual pertany ERC a escala europea– per dissenyar l’estratègia i establir aquesta “coordinació política”, perquè, segons va dir la republicana, les forces independentistes han de trobar “la millor manera de continuar sumant junts”. De fet, la secretària general d’ERC va assegurar que tant els uns com els altres eren conscients que havien arribar junts fins a l’1-O i la declaració d’independència del 27 d’octubre i que, per tant, “hem de continuar junts”.
En tot cas, aquest viatge casa amb el que l’executiva d’ERC ja va plantejar dissabte passat a la seva militància: la possibilitat de fer actes conjunts amb la resta de forces polítiques independentistes per explicar, si és que s’acorden, punts programàtics en comú, cosa que reforçaria, a parer seu, que l’independentisme, tot i concórrer separadament al 21-D, va junt. Però en aquesta cadena queda una baula, la de la CUP. Els anticapitalistes no volen que se’ls relacioni més amb el PDECat, si bé estan estudiant sumar-se al front comú.
Amb tot plegat, l’estratègia dels independentistes s’està reformulant en el context de les diferents veus que reconeixen que el Govern no estava preparat per fer efectius els resultats de l’1-O. Ahir, més: el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va assegurar que “Catalunya serà independent si els catalans volen que ho sigui. Sabeu per què envan cara no som independents? Perquè no hi ha hagut la majoria de catalans que ho hagi volgut així”. I el del PDECat, Carles Campuzano, també hi va insistir: “Caldrà més temps per reforçar majories socials que ens acompanyin en l’objectiu de la independència”.
La recerca del front comú per al 21-D va tenir, però, dues notes dissonants, i totes dues procedents del PDECat. Francesc Homs va piular que “acusar Puigdemont de traïdor quan va plantejar fer eleccions per evitar el 155 i ara dir que no estàvem preparats és insòlit, i em quedo curt”, i qui havia estat delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, va denunciar que la república catalana no s’havia pogut implementar perquè a l’hora de la veritat havien fallat “conselleries clau” com, segons ell, les d’Oriol Junqueras i Raül Romeva.
En aquest escenari, JxCat continua preparant, mentrestant, la composició de les llistes, en les quals es dona per fet que hi haurà els consellers del PDECat de l’últim Govern –els empresonats a Madrid rebre la visita justament ahir de Marta Pascal per tractar aquesta qüestió–, alcaldes i altres quadres de la formació i independents, entre ells molt probablement el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez. Un altre podria ser Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional i exideòleg de Solidaritat Catalana per la Independència, que podria encapçalar la llista de Tarragona, segons va anunciar ell mateix en un tuit que després, però, va esborrar. I altres noms i perfils que estaria estudiant Carles Puigdemont serien per exemple els de Lluís Font, Gerard Esteve, Laura Borràs, Martí Anglada o Josep Maria Forné, en aquest cas per ser el número u de la llista de Lleida, que ja va encapçalar amb Junts pel Sí (JxSí). Algunes
CANDIDATURA El president destituït sondeja diversos independents per a la seva llista PREPARATIUS Un home de Mascarell serà el director de campanya de Junts per Catalunya
fonts també situen en aquest paquet Marina Geli, però de moment l’entorn de l’exconsellera del PSC assegura que no li han fet cap oferta.
A l’espera que es concretin els noms, ha transcendit que el director de campanya serà un home de confiança de Ferran Mascarell quan era conseller de Cultura: Jordi Sellas, gestor d’empreses culturals, que va ser director general de Creació i Empreses Culturals entre el 2013 i el 2016. La candidatura tindrà, d’altra banda, una seu electoral diferenciada de la del PDECat –com va passar amb JxSí respecte a CDC i ERC el 2015–, que, en tot cas, serà doble, amb oficina tant a Barcelona com a Brussel·les.
El PDECat, per la seva banda, celebra avui la reunió del consell nacional que haurà de beneir la fórmula de JxCat i donar el vistiplau als candidats de la formació que integraran les llistes, tot i que en principi és probable que no puguin ser-hi tots els designats per les assemblees territorials atesa la necessitat de deixar llocs vacants perquè els ocupin independents. Un desenllaç que caldrà veure quin grau d’adhesió interna desperta i que segurament farà que la composició íntegra de les candidatures no se sàpiga fins divendres a l’últim moment. En tot cas, la voluntat del PDECat és que “el partit ha de ser generós, però alhora s’ha de sentir ben còmode amb la proposta política i electoral per al 21-D”, segons el missatge que la coordinadora general ha fet arribar a la militància.