Els temes del dia
Les acusacions contra Rússia per interferir en els afers interns de diversos estats occidentals, i el dinar celebrat a Madrid entre representants de la cultura i la política catalana i madrilenya.
DONALD Trump ha vist ombrejada la seva presidència pel cas Russiagate. No només des que va assumir el càrrec el 20 de gener passat. També des dels dies de la llarga campanya electoral dels Estats Units que el va enfrontar a Hillary Clinton. L’FBI va investigar des de primera hora els contactes de la candidatura de Trump amb representants russos i, fa tan sols dues setmanes, Paul Manafort, el que va ser director de campanya de l’actual president, va ser acusat de conspiració contra els Estats Units. El Russiagate va tenir també a veure amb la destitució, ordenada per Trump la primavera passada, de James Comey, el director de l’FBI, quan aquesta agència s’interessava per la connexió russa. Abans, Trump havia pressionat Comey perquè abandonés la investigació sobre el conseller nacional de Seguretat Michael T. Flynn, que va acabar dimitint del càrrec. Ahir vam saber que Donald Trump jr., primogènit del president, va intercanviar missatges amb la plataforma Wikileaks durant i després de la campanya, cosa que el relacionaria amb la trama russa que va interferir en les eleccions...
El braç llarg de Rússia arriba fins a nombrosos llocs del món. Abans-d’ahir, la premier britànica, Theresa May, va acusar Rússia d’interferir en les eleccions de les democràcies occidentals, en “un intent de sembrar la discòrdia”. En una reunió amb dirigents empresarials, May va afirmar que alguns mitjans relacionats amb l’Administració russa es dedicaven a difondre notícies falses i imatges trucades amb “el propòsit de minar les nostres institucions”.
No fa falta anar tan lluny. En el marc del conflicte català, Rússia ha estat també acusada d’actuar de manera similar a la descrita per May, agitant les xarxes, divulgant a través d’elles missatges interessats a favor de la causa independentista.
Aquestes acusacions són regularment desmentides tant per fonts oficials russes com pels presumptes beneficiaris en altres països. Però segons avancen les investigacions, per exemple, als Estats Units, cada dia sembla més clar que tals interferències s’han produït. Com diu una alta font diplomàtica de la Unió Europea, “a Rússia li agrada posar sal a les ferides de les democràcies”. És un fet que l’auge de les xarxes socials ha donat noves armes als tradicionals serveis d’intel·ligència, sigui quina sigui la seva bandera. Rússia ha sabut aprofitar-se’n. Ha trobat terreny adobat en una ciutadania occidental cada dia més dependent de les pantalles, més disposada a creure i propagar missatges vistosos que a comprovar-ne la veracitat. D’altres, en canvi, prefereixen creure que aquests assumptes són utilitzats per les suposades víctimes com un envà darrere del qual s’amaguen els problemes propis, ja fossin les flaqueses de Hillary Clinton, les dificultats de la premier britànica, etcètera... Aquesta discussió és comprensible, però podria resultar ociosa. Perquè sempre que uns o altres intenten actuar des de l’ombra el principal perjudicat és el ciutadà. L’única manera en què aquest pot reaccionar contra aquests i altres abusos és reforçant el seu esperit crític i rebutjant qualsevol informació que no hagi estat verificada per un mitjà de confiança. Les notícies esbiaixades que ens ocupen arriben ara, pel que sembla, de Rússia, guiades per interessos espuris. Però en un món globalitzat podrien brollar també d’altres fonts. Davant aquesta proliferació d’intoxicacions, tota precaució és poca.