Puntualitat mèdica
Quim Monzó recorda les hores d’infausta espera patides en les consultes mèdiques arran d’una proposta dels doctors anglesos, que pretenen multar aquells pacients que no es presentin a la cita a l’hora convinguda: “Passa de vegades que és el pacient qui no es presenta a l’hora acordada. Jo els penjaria del llum del sostre, perquè faciliten als metges impuntuals l’excusa: ‘¿Veieu com vosaltres tampoc no respecteu les hores acordades?’”
Que aixequin la mà els lectors que no s’hagin trobat al llarg de la vida amb metges que els donen una hora de visita i no es presenten fins molt després. ¿Veig una mà alçada? Molt bé. Doncs sàpiga que vostè n’és l’excepció, perquè la resta de ciutadans ens hem trobat moltes vegades en una sala d’espera contemplant el rellotge amb ànsia. Ens han donat hora a les cinc de la tarda, per exemple. Passen deu minuts i no et criden. En passen vint i tampoc. Passa mitja hora i tampoc. No tots fan el mateix, esclar. N’hi ha amb una puntualitat impecable, tant que quan això passa te’n sorprens. L’experiència acumulada demostra que el millor és demanar la primera hora possible, sigui al matí o a la tarda, perquè si et citen més tard amb molta probabilitat hauran anat acumulant els petits retards de les cites prèvies i et tocarà entomar-los tots, sumats.
Però també passa de vegades que és el pacient qui no es presenta a l’hora acordada. Jo els penjaria del llum del sostre, perquè faciliten als metges impuntuals l’excusa: “¿Veieu com vosaltres tampoc no respecteu les hores acordades?”. La cosa s’agreuja quan, directament, no es
“La puntualitat és una virtut que floreix poc perquè habitualment no la percep ningú” (Anònim)
presenten a la cita i brinden així la coartada per a les telefonades o els SMS que molts metges fan el dia abans de la cita: “Li recordem que demà, a les 11, té hora amb el doctor López Ranera”. Collons, ja ho sé. Ho diu ben clar a la nota que vaig escriure’m a l’agenda, amb lletra nítida, quan em van donar la cita. ¿Que es pensen que me n’oblidaria mai, d’una cita amb el doctor López Ranera?
Però molta gent se n’oblida, o en passa. Sobretot si es tracta de la Seguretat Social. Tips, a Gran Bretanya proposen multar els pacients que no s’hi presentin. Alguns metges de capçalera suggereixen una multa de 10 lliures. La suma de totes les cites perdudes suposa una despesa de gairebé mil milions de lliures anuals. “Quan els serveis semblen de franc, alguns pacients no aprecien el que realment costa proporcionar aquest servei”, diuen. En aquell país no estan per bromes d’impuntualitat. Fa dos mesos, una escola va amenaçar de multar els pares que no es presenten a recollir els seus fills a l’hora estipulada i obligarlos a pagar una lliura per cada minut de retard.
La puntualitat és una virtut poc valorada. Recordo el cas d’una periodista que col·laborava al programa que Toni Clapés dirigia a Catalunya Ràdio a la tarda i que ara, havent canviat d’emissora, es diu Versió RAC1. La periodista no es va presentar a l’hora que havia de sortir per antena. Li va caure una esbroncada de les que fan història. “A les dones ens agrada que ens esperin”, em va confessar una vegada una que sempre arribava tard. Juliette Gréco va dir un dia que si una dona es presenta puntual a una cita val més no refiar-se’n gaire. Si ara hagués dit això, li hauria caigut al damunt una tal allau de crítiques per sexista que estaria ingressada d’urgències a la secció de traumatologia d’algun hospital, sense cita prèvia i, almenys aquí, amb unes quantes hores d’espera en una llitera oblidada en un passadís.