El front francès

La nova eina antiterrorista tot just estrenada a França, la llei per al Reforç de la Seguretat Interna i la Lluita contra el Terrorisme, que confereix un ampli marge d’acció a la policia francesa, sense control judicial previ, prova de respondre a la gravetat de l’amenaça gihadista que pateix França, comenten a aquest diari des de l’antiterrorisme europeu. Uns agents i analistes del contraterrorisme que no són impermeables a les crítiques que atribueixen a la llei la vulneració de drets civils bàsics mentre que des de l’ultranacionalista Front Nacional, de Marine Le Pen, es considera massa feble.

Davant les crítiques, els agents repliquen que potser no s’ha entès que la nova llei “s’ha limitat a deixar com a permanents gran part de les mesures aplicades a França des del 2015 en virtut de la declaració de l’estat d’emergència que finalitzava l’1 de novembre sense que l’amenaça que el va justificar hagués disminuït gens ni mica”. La llei no s’ha improvisat, expliquen. El president Macron ha impulsat aquesta mesura inundat d’informes d’intel·ligència –francesos, de la UE i dels Estats Units entre d’altres– que coincideixen en la intensitat de l’amenaça terrorista que pesa sobre França. Recents atemptats a Nova York, Barcelona o Mogadiscio reforcen les advertències dels insistents informes d’intel·ligència. Uns informes que, per cert, a més de França, també continuen col·locant el Regne Unit i Espanya, amb cert èmfasi sobre Barcelona, com a zones d’alt grau de risc.

Els informes francesos assenyalen de 700 a 800 punts calents de la seva geografia com a presumpte camp de cultiu d’extremistes i xifren en uns 1.900 els extremistes gals que es van unir a l’Estat Islàmic i que poden tornar. Tornen amb experiència en combat, més aguerrits i amb l’experiència d’haver matat, per la qual cosa són una gran amenaça potencial. Referent a això i l’agost passat, el comissari europeu de Seguretat, Julian King, va citar les conclusions del Radicalisation Awareness Network (RAN), una xarxa d’observadors que recopilen informació sobre radicalisme violent. Segons les estimacions del RAN, més de 42.000 terroristes estrangers procedents de 120 països es van afegir entre el 2011 i el 2016 a l’EI i ara se suposa que uns 5.000 d’ells, europeus, tornaran “lentament i progressivament”, amb preferència a França.

“El totalitarisme islàmic fa servir el terrorisme dels seus mujahidins (gihadistes) amb el declarat interès d’aplicar la xaria –la llei islàmica– a nivell mundial i així formar el seu

califat universal”, explica Eduard Yitzhak, analista del terrorisme, col·laborador en diversos centres internacionals d’observació i prevenció del gihadisme. “El supremacisme d’arrel islàmica té en comú amb el del nazisme que s’atorga la potestat de decidir qui té dret a la vida i qui no, quins països poden existir i quins han de ser destruïts –subratlla Yitzhak– i en aquest projecte entra de ple França, com també Israel o Espanya”. I en efecte, els vídeos de propaganda i captació en francès protagonitzats per gihadistes francesos, gravats a Síria i l’Iraq, difosos per l’EI i estudiats a

La Vanguardia segueixen al peu de la lletra la línia argumental descrita per Eduard Yitzhak i temuda pel comissari Julian King.

La polèmica llei al·ludida concedeix als prefectes, és a dir a l’autoritat estatal en els diferents departaments en els quals se subdivideix França, una sèrie prerrogatives d’aplicació discrecional. Potser la més impactant sigui la possibilitat de tancar mesquites o altres llocs de culte fins a sis mesos si s’hi prediquen idees que incitin a la violència, a l’odi o enalteixin el terrorisme.

Una altra possibilitat és la vigilància de les comunicacions telefòniques o dels correus electrònics dels sospitosos, el mateix que accedir a informació sobre els seus viatges però amb l’excepció que s’han d’excloure dades referents a raça, religió, filiació política o intimitat en qualsevol àmbit vital. Hi ha més mesures que es refereixen a control en esdeveniments públics, l’arrest domiciliari dels molt sospitosos per un període de tres mesos prorrogables fins a un any. També han agilitat els tràmits per a les autoritzacions judicials d’entrada i escorcoll. I hi ha una novetat una mica especial: queda permès canviar de destinació o fins i tot acomiadar els funcionaris o soldats que tinguin creences o comportaments clarament “incompatibles amb l’exercici dels seus deures”.

Dels 42.000 estrangers que es van afegir a l’Estat Islàmic, uns 5.000 europeus es disposen a tornar