El Kurdistan acata la invalidació de la independència pel Suprem
Irbil vol que la Constitució sigui aplicada en la seva integritat i no a la carta
El Govern del Kurdistan ha enterrat sense soroll la independència que no va arribar a proclamar. En el seu sigil·lós retorn a la cleda de la Constitució federal, la Regió Kurda de l’Iraq (RKI) va emetre ahir un breu comunicat en el qual acata el dictamen del Tribunal Suprem, que fa una setmana va declarar inconstitucional qualsevol intent de secessió. Fa dos mesos, el mateix tribunal havia ordenat la suspensió del referèndum d’independència convocat unilateralment per la regió kurda. Aquest, tot i això, va continuar endavant i el 25 de setembre el sí va obtenir una aclaparadora victòria a la RKI i a les zones adjacents sota la seva autoritat.
En canvi ara, després de la pèrdua d’aquestes zones en disputa –singularment de la petroliera Kirkuk– i d’un bany de realitat geopolítica, els kurds opten per “el marc legal i constitucional” com a “punt de partida per a un diàleg nacional que resolgui les disputes pendents mitjançant l’aplicació de tots els articles constitucionals”.
El matís és important, perquè per a Irbil, tan constitucional és l’article 1 –relatiu a la unitat de l’Iraq– com aquells altres que articulen el caràcter federal de l’Estat. Singularment aquells el repetit incompliment dels quals per part de Bagdad són en l’origen de la disputa. Llegeixi’s els relatius al dret d’extracció i exportació del petroli o al repartiment proporcional dels pressupostos generals de l’Estat. I sobretot, l’estatus d’aquestes àrees tradicionalment kurdes l’adscripció de les quals a l’RKI havia de ser objecte de referèndum, previ cens que tingués en compte les deportacions forçoses i l’arabització sota el partit Baas.
L’única manera de preservar la unitat de l’Iraq, considera el Govern kurd, és “garantir les institucions i els drets esmentats a la Constitució”.
El primer ministre de l’RKI és Nechervan Barzani. El seu oncle, l’històric Massud Barzani, va dimitir com a president de la regió el passat 1 de novembre, després que el seu referèndum d’independència tingués un efecte oposat al desitjat.
Fa cinc dies, Barzani responia amb fredor a una pregunta de la CNN sobre els paral·lelismes entre la situació catalana i la kurda: “Ha quedat clar que les nacions oprimides no poden comptar més que amb si mateixes i que els discursos sobre els drets humans, els drets de les nacions, la llibertat i la democràcia, no valen res”.
L’acceptació kurda del dictamen del Tribunal Suprem arriba poques hores després de la trobada a Washington entre el ministre d’Afers Exteriors del Kurdistan iraquià, Falah Mustafa, i
El Govern kurd creu que la unitat de l’Iraq dependrà del respecte al federalisme de la Carta Magna
Brett McGurk, el màxim responsable del Departament d’Estat dels EUA en la lluita contra l’Estat Islàmic. McGurk ha estat dels primers en aplaudir com a “important per la seva claredat” l’acatament i invitació al diàleg d’ahir.
Encara que el referèndum va tenir més d’un 72% de participació i un 92% de sís, segons Irbil, ni la precipitació en la seva organització –per no parlar de la desigualtat d’oportunitats per fer campanya– ni l’escrutini poden ser qualificats d’homologables.
Encara que no hi ha encara reacció oficial de Bagdad, el Govern iraquià havia exigit fins ara una desautorització explícita del referèndum per iniciar el diàleg. De fet, el primer ministre Haider al-Abadi insistia ahir que recuperarà el control total de les fronteres de l’Iraq –competència federal– “sense violència”.