L’Iran dona per acabat el rescat tan sols 48 hores després del terratrèmol
Teheran ha rebutjat l’ajuda exterior, malgrat que la zona és de difícil accés
No havien passat 48 hores des del terratrèmol que va fuetejar el nordoest de l’Iran diumenge passat, en les àrees de majoria kurda frontereres amb l’Iraq, quan les autoritats van anunciar que el procés de recerca de supervivents havia acabat a la província de Kermanshah, la més afectada. Això passava malgrat que moltes poblacions estan ubicades en llocs remots on les autoritats només han tingut accés a través d’helicòpters.
Es calcula que el nombre de morts, que ahir ascendia a 530, segons l’agència oficial de notícies Irna, pot ser molt més gran.
“Vinc a ajudar els meus. No puc quedar-me de braços plegats a Teheran veient que la gent està patint”, assegurava la Shirin, una estudiant de doctorat en ciències que viatjava des de la capital amb caixes plenes de roba i de menjar que havia recollit entre els seus amics. Aquesta jove kurda assegurava que l’ajuda no està arribant, que molts n’estan fent mal ús, i que la població civil s’està organitzant per gestionar-la. “Em fa tristesa dir-ho, però jo crec que al Govern no li importen els kurds”, deia la jove. Aquest ha estat el pitjor sisme que ha viscut la regió, dominada per les muntanyes Zagros, en l’últim segle.
Joves com la Shirin eren només la representació d’un gran moviment social que ha sorgit a Teheran i altres regions de l’Iran on la gent es reuneix per deixar tota mena d’ajuda que pugui alleujar les més de 70.000 persones que diumenge es van quedar sense sostre. S’hi sumen altres milers que han decidit no dormir a casa seva per por d’una de les més de 200 rèpliques. Kermanshah, la capital de la regió més afectada pel terratrèmol, era una ciutat semidesèrtica ahir a la nit. Milers de persones han decidit agafar els seus cotxes, buscar un espai en zones obertes i dormir en tendes de campanya.
“Els danys en les construccions van ser pocs, però les escenes van ser terribles. Hi ha molta por”, deia Maryam Seifi, que es trobava a l’hospital acompanyant la seva germana, que estava de part. Seifi explica que l’escena que es va viure a la secció prenatal era gairebé de terror. “Una dona va caure del llit quan intentava tenir el seu nadó, els bressols rodaven”, explica Seifi, que diu que afortunadament els metges i les infermeres van ajudar a controlar la situació després que va acabar el primer sotrac, d’uns vint segons. La Zeinab, una dona amb el tradicional xador iranià que es trobava en el mateix grup de Seifi, explicava que la seva germana i el seu cunyat viuen a Sarpol-e Zahab, la població més afectada pel sisme amb més de 200 morts. “Fa dos dies que dormen al carrer, tenen un nen de dos anys i hi ha pocs llocs per aixoplugar-se”, deia.
Aquesta dona es feia ressò d’aquestes queixes constants que l’ajuda no arriba en la quantitat necessària, especialment ara que les nits comencen a ser glaçadores. “Tenim l’esperança que això canviï amb la visita del president Rohani”, assegurava la Zeinab, que recordava que ahir el mandatari va visitar les zones més afectades per prometre ajuda immediata i crèdits per a la reconstrucció dels habitatges. Juntament amb la seva comitiva també va arribar un jumbo de la companyia Iran Air ple d’ajuda humanitària de la Mitja Lluna Roja iraniana, que és la institució encarregada de gestionar aquestes emergències al país. El ministre d’Exteriors, Muhammad Javad Zarif, va assegurar que l’Iran és capaç de gestionar aquesta crisi al declinar la cooperació d’altres països.
“Ha estat un gran dolor per a tots els iranians”, va dir en la seva visita a Kermanshah el president Rohani, que va prometre que faria tot el possible per buscar els seus responsables. I és que de les 30.000 edificacions que, pel que sembla, han quedat destruïdes gran part pertanyen a Meskan-e Mehr, el programa d’habitatges socials posat en marxa per l’expresident Mahmud Ahmadinejad i envoltat d’escàndols de corrupció. Segons Rohani, algunes d’aquestes cases són molt noves i, tot i això, s’han enfonsat. “Com ha pogut passar?”, es preguntava, i obria un debat que segurament servirà de punta de llança del Govern davant el sector més radical.
“Probablement ens recuperem i les ciutats es reconstruiran, però els qui van perdre les seves famílies no ho podran fer”, diu el Said.
Gran part dels edificis enfonsats són habitatges socials construïts en el mandat d’Ahmadinejad El president Rohani promet buscar els responsables de tanta destrucció i la xifra de morts puja a 530