Cistelles prohibides
Les autoritats penitenciàries han decidit posar fi a una pràctica que al Marroc tenia dècades de tradició. Des del 30 d’octubre els familiars dels reclusos tenen prohibit portar-los cistelles de menjar a la presó. La presó d’Ain Seba 1, a prop de Casablanca, ha estat l’última en acatar l’ordre de prohibició, introduïda gradualment des del 2015, quan les autoritats van iniciar l’experiment en una trentena de presons.
Portar cistelles de menjar als presos era alhora una tradició i una necessitat, que es va iniciar quan les condicions penitenciàries al Marroc eren lamentables. L’escassa i deficient alimentació obligava a un complement que suposava un greu perjudici econòmic per a la immensa majoria de les famílies, extremadament pobres. Per això, l’administració penitenciària assegura que la mesura ha estat molt ben rebuda pels familiars. Una cosa que ha suscitat controvèrsia al país.
Des de fa més d’un any l’alimentació a les presons està en mans d’una companyia privada que concita el 90% d’aprovació dels reclusos. “Tant la quantitat com la qualitat del menjar són satisfactòries per a la immensa majoria dels usuaris d’aquest servei”, precisa la delegació general de l’Administració Penitenciària i la Reinserció, que ha decidit delegar íntegrament el servei en l’empresa privada.
La prohibició d’entrades de cistells a les presons evita també que es puguin introduir drogues, armes o altres estris perillosos, a més que amb aquesta decisió es talla de soca-rel el mercat negre de menjar. Permetrà reduir dràsticament el nombre de funcionaris que vigilaven la penetració de substàncies prohibides.
El Marroc és el país àrab amb més presos, més que països amb una població similar o fins i tot gran. Les últimes xifres parlen de gairebé 77.000 presos, dels quals al voltant del 40% són preventius. Cada any, els reclusos augmenten al voltant d’un 5,5% i les taxes d’amuntegament se situen en el 44%. El Marroc ocupa la tercera plaça entre els països àrabs en xifres relatives, amb 222 presos per cada 100.000 habitants, només per darrere de Bahrain (301) i la Unió dels Emirats Àrabs (229).
No totes les veus consideren que l’ordre de prohibir portar cistelles de menjar sigui un avenç. “No és simplement una qüestió d’alimentació del detingut. Sobretot, es tracta d’una unió simbòlica amb la seva família, sentir-se estimat i recordat. Per això, aquesta prohibició pot contribuir en gran manera a l’augment del patiment dels presoners. És un cop dur als drets humans dels presos”, diu Abdal·lah Musedad, secretari general de l’Observatori Marroquí de Presons.
La cistella de menjar és el reflex d’una dimensió plenament humana, assenyala Musedad, que afegeix que “trenca l’aïllament que els detinguts pateixen a la presó”. Davant l’argument que així s’impedeix l’entrada de productes il·lícits, “prohibir l’entrada de les cistelles no resoldrà el problema”, sosté. “La gestió de l’alimentació a les presons hauria de ser objecte d’una política integrada en la qual tots els components han d’aportar el seu punt de vista”.
Un recent informe independent alertava que el 60% dels detinguts no disposava de menjadors on alimentar-se en companyia d’altres persones. Només cinc presons tenien menjadors pròpiament dits, mentre que en la resta de les institucions penitenciàries els reclusos han de fer-ho a les mateixes cel·les.
Tampoc els productors artesans de cistelles no estan contents amb les decisions de les autoritats, perquè suposen un cop al comerç d’aquests productes. “Moltes famílies havien de reposar les cistelles en diverses ocasions ja que normalment aquestes es quedaven a l’interior de les presons quan portaven el menjar als seus parents”, assenyala Ahmed Mustafa, comerciant artesà a Rabat. “Amb aquesta ordre, hem perdut un mercat important”, afegeix.
L’alimentació a la presó, abans escassa, ha millorat des que se n’encarrega una empresa privada