“L’opció normal seria lliurar Puigdemont”
Frank Verbruggen, professor de Dret Penal de la Universitat Catòlica de Lovaina
Professor de Dret Penal a la Universitat Catòlica de Lovaina, Frank Verbruggen segueix amb expectació l’insòlit cas judicial obert arran de la fugida a Bèlgica de Carles Puigdemont i els seus consellers per eludir l’acció de la justícia espanyola. “No hi ha precedents. És un cas excepcional per la seva dimensió política i perquè l’ordre europea de cerca i captura fa referència en general a delictes més clàssics. La malversació de fons públics i el frau sí que són a la llista, però els delictes de rebel·lió i sedició són menys obvis”, afirma Verbruggen.
Fins a quin punt els delictes han d’estar tipificats en els codis penals de tots dos països? Aquest serà el debat. Alguns països no insisteixen en la doble incriminació, però Bèlgica sí. Hi ha arguments bons per això. Es vol evitar que qualificant una cosa d’assassinat es pogués utilitzar l’euroordre per a casos d’eutanàsia o avortament, per exemple, legals a Bèlgica. Exigir doble tipificació és una garantia. També és diferent si els fets han passat en un país o un altre, i en aquest cas han passat tots a Espanya. Però, dit això, la lògica darrere l’euroordre és la mútua confiança. La regla és lliurar, l’excepció és rebutjar. És la interpretació del Suprem belga i del Tribunal Europeu de Luxemburg. L’opció normal seria lliurar Puigdemont i els altres. Ara li toca a la defensa buscar raons perquè el jutge ho rebutgi. Passi el que passi, voldran guanyar temps i, si no tot està clar, demanaran més informació a Espanya.
Com es pot provar que a Espanya no tindria un judici just?
El problema és que només es pot determinar al final, quan s’hagin esgotat els recursos fins i tot al Suprem o anar Estrasburg. Per Bèlgica no és obvi dir que hi ha un risc clar de violació del dret a procés judicial just si els lliura. El Suprem belga sempre ha volgut ser un bon alumne en això i confiar en els altres estats.
Bèlgica els podria extradir per només alguns delictes? Sí, poden dir per exemple que només se’ls pot jutjar per sedició però no per rebel·lió a menys que Bèlgica ho consenti, al final de la investigació. Espanya hauria de demanar-ho. No hi ha sancions
previstes, tot es basa en la bona fe.
Fugint a Bèlgica estan en una situació més avantatjosa judicialment que els exconsellers que es van quedar a Espanya? Sí, això és un fet. Per això m’imagino que Bèlgica s’ho pensarà dues vegades i en cas de dubte ho consultarà a la justícia europea per guanyar temps.
EFECTES DE L’EUROORDRE “És un fet” que els consellers fugits tenen una situació judicial més avantatjosa