“Quedem per comer”
BONA iniciativa la que es va dur a terme ahir per agermanar les gastronomies catalana i madrilenya com a símbol que, malgrat la tensió política actual, el diàleg és necessari i possible. Artistes, intel·lectuals, periodistes i polítics de Catalunya i de Madrid van dinar junts per intercanviar opinions i degustar un menú amb especialitats dels dos territoris. Van ser convocats en un restaurant típic de la capital d’Espanya pel Gremi de Restauració de Barcelona, l’Associació d’Amics del IV Centenari de la Plaza Mayor i la d’Hotelers de la Plaza Mayor i Madrid dels Àustries. El lema de l’acte va ser “Quedamos a dinar. Quedem per comer” com a reflex de la unió entre les dues cultures.
Iniciatives d’aquesta mena s’haurien de generalitzar en diversos àmbits de la societat per superar la bretxa que s’ha obert entre catalans i la resta de ciutadans espanyols. Les tensions polítiques entre Catalunya i Madrid, entenent la capital d’Espanya com el centre del poder de l’Estat, han calat entre la població i han fet molt mal en les relacions mútues. L’objectiu hauria de ser impedir que això vagi a més. Per això, en aquest sentit, és important treballar a fons des de tots els sectors per intentar desterrar els fenòmens de la hispanofòbia a Catalunya i de la catalanofòbia a la resta d’Espanya.
El fet que un de cada quatre espanyols estigui disposat a deixar de comprar productes catalans com a boicot al procés d’independència de Catalunya, segons una enquesta recent, és un reflex de la gravetat del problema. La mateixa economia, tot i això, demostra l’absurd d’aquest procés, ja que bona part dels productes catalans incorporen matèries primeres i subministraments de la resta d’Espanya. La gran interdependència econòmica existent, en aquest sentit, fa que intentant danyar Catalunya es danyi també la resta d’Espanya. El boicot als productes catalans, per tant, és com llançar pedres sobre la pròpia teulada.
Els polítics d’una banda i de l’altra són els primers que han d’assumir la responsabilitat de reforçar la unió social i emocional de Catalunya i de la resta de l’Espanya amb les paraules, les actituds i les iniciatives. En aquest sentit és important que a partir d’ara es treballi entre tots en un objectiu capaç de generar esperances fundades en un projecte compartit que possibiliti l’encaix adequat de Catalunya a l’Estat espanyol. I això només es podrà aconseguir, al marge que hi hagi una veritable voluntat política, en la mesura que la comprensió mútua sobre les dues realitats augmenti entre els ciutadans i enterri els enfrontaments mal entesos. L’acte d’ahir a Madrid va ser un exemple del que ha de ser l’actitud correcta. Va ser un petit pas, però ha de ser el primer de molts més.