Il·lustres fregadores

Fregar també és ballar en solitari, cantussejar, parlar amb una mateixa

És un gest quotidià i universal: agafes el pal de l’artefacte, el submergeixes en aigua i l’escorres, habitualment amb força –no cal boxejar com a teràpia antiestrès–, per fer-lo lliscar després sobre el terra, que va perdent la seva pàtina de brutícia i comença a resplendir. Potser és això el que proporciona un sentiment d’higiènica eficàcia, una exfoliació interior, un deure complert. Fregar també és ballar en solitari, cantussejar, parlar amb una mateixa, desesperar-se per no poder desincrustar la taca que et sembla una metàfora de la teva vida. Fa poc més de cinquanta anys, les dones s’havien d’agenollar per treure el greixum del terra. De genolls i amb el darrere enlaire per tal d’imprimir un vigor més gran. L’inventor de la moderna fregadora va ser Manuel Jalón, “un personatge extraordinari”, m’explica Juli Capella, que el va conèixer i acaba d’escriure sobre ell a De la fregona al airbus. Guía para empresarios y diseñadores innovadores (Lid). Jalón era enginyer aeronàutic militar, i un dia, recolzat a la barra d’El Tubo, una taverna de Saragossa, va agafar al vol la recomanació d’un col·lega de “fabricar estris pràctics, com per exemple algun que pogués permetre a les dones fregar a peu dret”, mentre una ho feia agenollada al costat del seu tamboret. Llavors, li va passar pel cap un invent que havia vist en una altra base militar, la de Chanute (Illinois): allà havia observat que els operaris netejaven el pis dels hangars utilitzant un pal llarg de fusta amb unes tires de cotó fixades en un dels extrems. Va pensar a simplificar aquell sistema i fer-ho domèstic. Amb aquest propòsit, va formar amb alguns amics i socis l’empresa Rodex –així encara l’anomenem alguns, la marca per l’objecte– i després de prototips, millores, proves i més proves va arribar a patentar l’anomenat lavasuelos, del qual s’han venut més de cent milions. Però es va acabar imposant el nom que s’utilitzava col·loquialment en castellà, fregona, davant el disgust d’aquelles que així eren adjectivades. De fet, un dia es va presentar una senyora al taller amb una a la mà dient: “Vinc perquè em canviïn aquest estri per una altra cosa o em tornin els diners, perquè el meu marit me l’ha regalat i, com vostès saben, les dones no freguem a peu dret, freguem de genolls”, segons li agradava explicar a Jalón. El diccionari castellà va recollir el terme el 1974, sinònim d’“aparato friegasuelos”. No obstant això, mentre Jalón va ser un dels protofeministes espanyols, la Reial Acadèmia, en direcció contrària, continua mantenint un tercer i denigrant significat del terme: “Mujer tosca e inculta”, un anacronisme que dol tant com la bursistis de genoll que turmentava les genuflexes dones abans de l’invent de la il·lustre fregadora.