Litigis climàtics
Un total de 21 joves dels Estats Units van presentar recentment una demanda en tribunals d’Oregon contra el Govern federal, acusats de no fer res per impedir els efectes del canvi climàtic i de violar els drets de constitucionals a la vida, la llibertat i un medi ambient. Entre els demandants hi havia la neta de James Hansen, el físic i climatòleg que va predir l’escalfament del planeta a causa de les emissions creixents de CO2 a l’atmosfera. Ell mateix va animar la seva neta a presentar la demanda.
Altres iniciatives similars, com les protagonitzades per les organitzacions ecologistes a Noruega, han triat aquesta estratègia. Els litigis judicials per imputar als responsables l’escalfament del planeta potser no és una solució per frenar aquest fenomen, ja que al cap i a la fi cadascun de nosaltres contribuïm amb les nostres activitats a originar el problema; però sí que amplien el debat sobre com cal abordar aquesta tasca i diagnosticar-ne les carències per afrontar-la. Alguns experts en dret ambiental afirmen que prèviament es requeriria modificar les constitucions i elevar el rang de les lleis per recollir la prioritat que suposa l’amenaça del canvi climàtic.
El judici al Govern de Noruega té la virtut de posar en evidència l’abisme que separa les recomanacions dels científics a favor d’una reducció de les emissions de gasos hivernacle –per mitigar els pitjors efectes del canvi climàtic– i la realitat d’unes decisions polítiques que de vegades van en sentit contrari. Els últims informes de l’ONU ressalten la bretxa entre les promeses dels governs i el volum de les retallades de gasos necessaris per evitar danys catastròfics. Evidenciar aquesta contradicció és una arma pràctica davant la constatació que tampoc l’acord de París no comporta risc de sancions per als països que incompleixen les contribucions promeses.
La transició energètica cap a un model net requereix convicció i regles que afavoreixin els canvis sota la premissa que no actuar és una ruïna per al capital natural. Greenpeace ha posat contra les cordes el Govern noruec, però a Espanya ha felicitat Iberdrola per la seva decisió de posar fi a les tèrmiques de carbó. El convenciment s’hauria d’obrir pas sense posar ningú al banc dels acusats.