Un jesuïta a Bombai
JAUME FILELLA (1927-2017)
Exdirector general d’Esade
Jaume Filella va néixer a Barcelona l’estiu del 1927. Va estudiar al Col·legi dels Jesuïtes de Casp i va ingressar a la Companyia de Jesús el 1944. En Jaume va ser, abans que res, bona persona i decidit jesuïta. Un home de gran bondat, bonhomia, senzillesa, candor. A 22 anys va ser destinat a Bombai, juntament amb un gran nombre de companys (com Federico Sopeña) amb qui va forjar una profunda amistat i proximitat que l’acompanyaria tota la vida, fins i tot en la distància. Allà va treballar durant 39 anys especialment en l’apostolat universitari, sobretot al Saint Xavier’s College de Bombai. Va combinar la feina amb la seva pròpia formació en psicologia (a la Fordham University de Nova York) i filosofia i teologia (a De Nobili College a l’Índia).
Jaume Filella va ser professor de “comportament organitzatiu” i de lideratge. També director general d’Esade. Va col·laborar amb els referents acadèmics del seu moment: amb Bernard M. Bass en els estudis sobre el lideratge i amb Geert Hofstede en temes de cultura de país i cross-cultural
management. Va treballar especialment el tema del lideratge transformacional i va ser un gran expert en la relació entre caràcter i lideratge. Va fer estudis d’aplicació a la realitat espanyola i va actualitzar els ensenyaments sobre lideratge que aleshores s’impartien al país. Potser la seva contribució més genuïna va ser la capacitat d’anar al fons del lideratge i del comportament del líder: es va submergir més enllà de les accions i conductes del líder. Va aprofundir en les seves competències i en el seu perfil psicològic. Fins aquí molts acadèmics ho han fet. Però ell era conscient que explicar el comportament dels líders i formar-los requeria entrar en diàleg amb les seves conviccions, els seus valors, les seves creences (fins i tot les religioses) i, com ell deia, “amb la font de vitalitat” que cada persona té al seu interior.
Va ser un bon professor i per a molts un mestre, pel seu rigor en la investigació i la seva pedagogia a classe, on el protagonisme sempre va ser de l’alumne i del coneixement i mai del professor. El debat era franc amb ell i no s’imposava mai, ni feia ús de la seva posició de professor. De tu a tu, més que ensenyar, acompanyava els participants dels seus cursos amb un extraordinari respecte a les seves conviccions i maneres de pensar. Era d’aquella mena de persones, poc freqüent, amb qui el respecte que en rebies era tan gran que quan te n’anaves després d’haver-hi parlat o debatut una estona tenies una certa sensació d’haver rebut pau interior: et senties interiorment més lliure.
Com a col·lega, sempre estava atent a tothom. Era una persona discreta que no pretenia cridar l’atenció, cosa que no li va impedir mai de dir amb gran respecte el que pensava, encara que no agradés. Sempre interessat per la persona que tenia al davant: fins i tot cap al final de la vida, no va deixar d’interessar-se mai pel seu interlocutor, atent, delicat amb els altres. Molt rares vegades va ofendre ningú.
Era una persona amb una gran espiritualitat i una vivència de Déu profunda, rica... per ell era una font d’energia constant, una vivència de Déu que va aprendre a l’Evangeli. La seva vida religiosa li generava una gran llibertat interior, llibertat que li va permetre entrar a fons en la religiositat hindú que va conèixer en profunditat i de la qual va saber extreure la seva gran riquesa mil·lenària i que va saber articular bé amb la fe en la persona de Jesús que va ser sempre el seu referent vital. La seva espiritualitat final, quan ja podia fer molt poc o gairebé res, era “deixar-se en mans del Senyor i fluir en el riu de la vida intentant no agafar-se a res”, lliure de tot. Un referent per a molts de nosaltres.