Salvant el món a Nova York
Cues per veure el quadre ‘Salvator Mundi’ de Leonardo els dies previs a la subhasta
A la vidriera resplendeixen les lletres “L’últim Da Vinci”, mentre la gent fa una llarga cua.
No és la seqüela de cap novel·la de Dan Brown.
“Estic molt emocionat, no he vist mai un quadre de Leonardo en directe”, comenta Robinson Lilienthal, “filòsof jubilat”. Una de les seves acompanyants afegeix: “Crec que encara ets filòsof”. I ell riu: “Volia dir professor jubilat”.
Ni la pluja de dilluns ni la baixa temperatura d’aquest dimarts, fregant els zero graus, han estat un fre perquè els ciutadans s’amunteguin a la Rockefeller Plaza de Manhattan –fent fila pel carrer 49– per accedir a l’edifici de Christie’s.
Aquí fora s’exhibeix una fotografia del Salvator Mundi, datat pels volts de l’any 1500 i que va ser descobert el 2005 amagat sota de capes de pintura. Està considerat el quadre 16 que va conjuminar el geni de Florència, l’únic en mans privades i el primer que surt a la venda en un mercat públic d’un segle ençà.
Aquest Crist –beneeix amb la mà dreta i sosté el globus terraqüi– l’han inclòs enmig de la licitació d’“art de postguerra i contemporani”, entre Warhol i Rothko, que se celebra aquesta nit. El preu de sortida del Da Vinci s’ha fixat en 100 milions. El ven la família del milionari col·leccionista Dmitri Ribolovlev, que va pagar-ne 127,5 milions de dòlars el 2013.
Es va fer públic el 2011 en una exposició a Londres. La seva arribada a Nova York, després d’una gira per les exhibicions presubhasta de Hong Kong, la capital britànica i San Francisco, ha creat la sensació de gaudir d’una rara oportunitat. “Fer aquesta cua em surt més barat que anar a Washington o a Europa”, assenyala el filòsof Lilienthal, més que content.
La Gran Poma no té cap dels quadres que va pintar Leonardo. Només n’hi ha un en territori dels Estats Units. A la National Gallery de la capital exhibeix Ginebra
de Benci, un retrat del 1470 pel qual la institució va pagar cinc milions de dòlars (uns 36,4 al canvi d’avui) en una transacció privada.
“Per les fotografies em sembla el Crist menys masculí dels que he vist, és com si hagués anat pel carrer i hagués agafat a un jove barbamec de model”, afirma el professor jubilat. “És el més androgin”, reitera.
Un altre que s’espera és Mark Gering, artista de professió. “Vull veure’l de prop perquè em sembla una obra estranya”, diu. “No crec que sigui un dels millors que va fer, tinc la idea que més aviat va ser un assaig”, matisa. Alguns crítics consideren que
Salvator Mundi és una composició poc impressionant, “costa de creure que el gran Leonardo sigui responsable d’una cosa tan avorrida”, va escriure el professor emèrit Charles Hope el 2012 quan va passar per Londres.
“Interessant”, replica Richard Pucci un cop dins i havent observat el salvador del món. La seva reflexió incorpora un afegitó. “Se’m fa difícil de creure que algú en pagui 100 milions. Molts diners; és només per a rics. Però interessant”, continua aquest exanalista de Wall Street.
“M’he sentit obligada a venir, m’emociona veure una cosa només una vegada a la vida”, contesta l’arquitecta Jane Martin, clavada davant el quadre.
Apareix Lilienthal. “Aquí ja no el veig tan jove, penso que ja sap que el crucificaran”.