Després de les empreses, els gestors
La notícia és que gairebé un miler d’empreses treuen el seu domicili fiscal de Catalunya. Sabem que el domicili social és el que voluntàriament estableix una societat. Per la seva part, el domicili fiscal és una qüestió fàctica, és el domicili en el qual està centralitzada la direcció administrativa i la gestió dels negocis, que podrà coincidir amb el social o no. En cas de dubte sobre la ubicació del domicili fiscal, serà en el que radiqui el major valor de l’immobilitzat.
En principi aquest canvi no té substancials conseqüències d’ingressos fiscals per a la hisenda estatal, ni per a la hisenda autonòmica ja que els impostos principals –Societats i IVA– es liquiden en l’Agència estatal, i la part que correspon a l’Agència autonòmica, especialment Transmissions i Actes Jurídics Documentats, no són quantitativament importants, en tot cas, els immobles tributen on aquests estiguin localitzats, de manera que no afecta el canvi de domicili fiscal. Per la seva part, les retencions de l’IRPF s’imputen en la comunitat on estan domiciliats els empleats.
Sigui com sigui, provar que la direcció i gestió dels negocis d’una societat es realitza en una altra comunitat implica que la majoria dels administradors de la societat hauran de traslladar el seu domicili fiscal a l’esmentada comunitat autònoma, perquè no se’ls apliqui el domicili on
Parlem de traslladar talent de gestió empresarial i també serveis financers, assessors i advocats
hi hagi l’immobilitzat més gran. Aquest és i serà, al meu entendre, el canvi substancial, que en cas de persistir, tindrà a mitjà termini conseqüències econòmiques per a Catalunya, molt més que fiscals. En definitiva, estem parlant de traslladar talent de gestió empresarial d’una comunitat a una altra (o altres). En concret, estem traslladant, d’una comunitat a l’altra, no només importants liquidacions d’IRPF, sinó també traslladant a una altra comunitat importants prestacions de serveis: financers, assessors, advocats...
En qualsevol cas, aquests trasllats de domicilis fiscals tampoc no tindrien importància substancial des del punt de vista de la recaptació en una possible nova estructura de l’Estat espanyol, ja que en tot cas la liquidació de l’Impost sobre Societats i l’IVA estarien en funció de l’activitat econòmica que es realitzi en cada territori, com ja està passant respecte a Euskadi.
Tot això no ens ha de fer oblidar que per a alguns el trasllat, i més en concret a la comunitat de Madrid (que actua com un paradís fiscal), tingui connotacions per evitar l’Impost de Patrimoni i el de Successions i Donacions de pares a fills. En tot cas, aquest flux –per evitar impostos– ha existit des de fa molts anys i seria una part del germen de la situació actual.