Espanya, el tercer país que més va destinar al rescat bancari
El país va dedicar el 9% del PIB a ajuts bancaris, davant el 5,17% de la UE
Espanya va ser el tercer país que més recursos va destinar a rescatar el sector bancari entre el 2008 i el 2015, els exercicis més durs de la crisi, segons l’Informe Anual d’Ajuts Públics del 2017 publicat ahir per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). En concret, en el conjunt de la Unió Europea es van dedicar 654.000 milions en aquell període i Espanya va representar el 14,5% del total. “Però per darrere –assenyala l’informe– d’Alemanya i el Regne Unit, que han hagut de dedicar imports molt rellevants a sanejar el seu sistema bancari” .
L’informe recorda que “són ajuts distorsionadors pel seu caràcter estructural”. En concret, a Espanya la suma total d’ajuts públics destinats durant la crisi a la recapitalització i el rescat d’entitats va ser superior a la mitjana de la Unió Europea en el període 2008-2015, en suposar un percentatge del 9,03% sobre el PIB del 2008 (uns 93.000 milions), davant el 5,17% a la Unió Europea.
En concret, a recapitalitzacions es van dedicar 61.853 milions (un 5,72% del PIB), sent el 2012 l’any que més es va aportar, quan es va rescatar Bankia. En total, aquell any els ajuts a recapitalitzar van ascendir a 40.418 milions, emportant-se gairebé la meitat l’entitat que ara presideix José Ignacio Goirigolzarri. Al rescat d’actius bancaris s’han destinat 32.905 milions (un 3,04% del PIB), a garanties 71.969 milions (el 6,6% del PIB) i a altres mesures de liquiditat 19.314,6 milions (l’1,79% del PIB).
El 2014 i el 2015, com que ja es va sanejar el sector, no es van destinar més diners a rescats, ni recapitalitzacions.
Al contrari, l’estudi recull que a garanties encara es van destinar 6.100 milions. Això, explica, “es deu a la particular forma de còmput d’aquestes mesures, que consigna en cada exercici com a ajuts atorgats en el mateix saldo mig viu de les obligacions assegurades”. Al que afegeix “en relació amb el concepte de garanties, el 2015 encara quedava viu un import de 6.100 milions”.
“L’any 2015 hi van haver mesures de recapitalització a Grècia, Xipre, Itàlia i Portugal”, afirma l’informe. És a dir, que aquests països han anat fent els seus deures de sanejament per darrere d’Espanya.
No obstant això, Espanya ocupa el setè lloc –per darrere d’Irlanda, Xipre, Bèlgica i Eslovènia– quant al volum de PIB dedicat durant la crisi (2008-2015) a l’adopció de mesures de recapitalització d’entitats i el rescat o protecció d’actius deteriorats. El Banc d’Espanya, en el seu informe sobre la crisi financera i bancària a Espanya 20082014, de maig del 2017, xifra l’import dels ajuts de capital ja recuperats en 3.466 milions d’euros.
Respecte als ajuts regulars, aquells no destinats al sector financer ni al ferroviari, l’informe reflecteix que Espanya va tancar l’any 2015 com l’últim país de la UE-28 en percentatge del PIB. En concret, l’any 2015 va dedicar 2.665,14 milions a aquests ajuts, el 0,24% del PIB espanyol, enfront dels 98.230,98 milions de la UE, el 0,67% del PIB comunitari.
En ajuts regulars a diferents sectors productius, Espanya va dedicar el 0,24% del PIB el 2015