Correa ofereix col·laboració al fiscal si queda lliure per Gürtel
El líder de la xarxa diu: “Si per cobrar he de facturar a Trump, facturo a Trump”
No va decebre. El líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, don Vito en els seus bons temps, va tancar el primer judici sobre les activitats d’aquesta xarxa assumint un compromís, el de col·laborar amb la Fiscalia i “dir tota la veritat” a canvi de la seva llibertat. El preu que hi va posar no és baix, perquè el que demana la fiscal encarregada del cas, Concepción Sabadell, és que sigui condemnat a un conjunt de penes que sumen 125 anys de presó.
En aquest judici, sens dubte, tot s’ha rodat en cinemascop. Tot en gran. La vista ha durat més d’un any, s’han consumit 125 sessions. I, en coherència amb tot això, Correa –ara a la presó, condemnat per les activitats de la Gürtel a València– ahir va fer ús del seu dret a l’última paraula amb una intervenció insòlitament prolongada. Aquesta última paraula, en efecte, va tenir moltes síl·labes, tantes que per pronunciarla hi va dedicar gairebé mitja hora, exactament 28 minuts.
El Correa que ara s’ofereix per col·laborar amb la Fiscalia no ha passat en va pel judici oral. Les seves manifestacions han estat de les més explícites, per bé que de draps bruts, allò que se’n diu draps bruts, se n’han vist pocs. Sí que va dir, per exemple, que determinades empreses de la construcció van pagar comissions a canvi de contractes de l’administració. I va donar uns quants noms. Les al·ludides ho van negar ràpidament, però aquella confessió parcial es va traduir en el fet que l’Audiència Nacional va reobrir la investigació sobre la caixa B del PP. De la seva existència ja n’hi havia més que indicis, perquè l’extresorer dels populars mateix, Luis Bárcenas, va declarar al seu torn que durant gairebé vint anys va funcionar en l’organització una “comptabilitat extracomptable”.
Sobre tot això Correa va fer noves aportacions ahir, però no per revelar cap qüestió, sinó per defensarse. La seva tesi és que en el cas Gürtel la política ho ha enfangat tot, i que ell amb les seves empreses no va fer res que no sigui habitual en altres llocs. Per exemple –va dir– a les llotges d’alguns camps de futbol, una al·lusió que molts van veure referida al Bernabeu. “Totes les persones que hi ha allà –va afegir– hi van convidades pel propietari de l’equip i veiem tota mena de personalitats, ministres, presidents i magistrats”. Correa, però, no va demanar només per a si mateix, sinó per a altres persones que va considerar víctimes d’un judici polititzat, entre ells els seus col·laboradors a Gürtel –Pedro Crespo i Álvaro Pérez–, i per a l’exjutge Garzón, que també va considerar víctima del mateix corró. Garzón va ser expulsat de la carrera judicial per les escoltes il·legals
La vista oral s’acaba després de 125 sessions en què es van donar noves dades sobre la comptabilitat B del PP
del cas Gürtel. Correa va dir que Garzón va ser “injustament inhabilitat” i es va preguntar per què “som tractats com terroristes, quin mal hem fet”. Va afegir que potser el seu error va ser treballar per a un partit, per al PP, i va assegurar que cobrava dels empresaris pels contractes que aconseguia, però no dels polítics. Finalment va explicar que facturava a nom de qui li deien que ho havia de fer, i com a colofó va dir que “si em diuen que per cobrar he de facturar a Donald Trump, jo facturo a Donald Trump”. I dit això, va caure el teló.