Un home amb sort

L’arrest de Robert Mugabe culmina una carrera política que va iniciar com a heroi de la independència de Rhodèsia del Regne Unit i conclou com un dels dirigents més corruptes de la història moderna d’Àfrica. El 2010 va aconseguir el dubtós honor que el seu país, Zimbàbue, tingués l’índex més baix de desenvolupament humà del planeta. Aquell mateix any, el deteriorament del sistema sanitari nacional va suposar que un brot de còlera es convertís en un dels més mortífers del continent. Mugabe, de 93 anys, va ser arrestat dimecres per l’exèrcit, al mateix temps que la seva dona, Grace, de 52, una apassionada de les marques de luxe que intentava succeir el seu marit al capdavant del país. Per cert, tres de cada quatre ciutadans del país viuen en situació de pobresa crònica i amb una esperança de vida de 58 anys, un contrast colpidor amb la seva existència regalada.

Un dels episodis que demostren més bé el grau de corrupció en què ha viscut el país és el fet que Mugabe guanyés falsament la loteria. La història del dècim de loteria premiat, un tocomocho oficialitzat, correspon a l’any 2000 a Harare. El mestre de cerimònies va elegir un bitllet que guanyaria la loteria nacional organitzada per un banc, en part propietat de l’Estat, el Zimbabwe Banking Corporation. La rifa era per als clients que havien mantingut cinc mil dòlars o més en els comptes de l’entitat. El presentador de la gala va treure un bitllet a l’atzar i el premi de cent mil dòlars va ser per a... sa excel·lència R.M. Mugabe. “¡Quina sort que té aquest home!”, va exclamar el locutor. Realment, Mugabe era un home afortunat: unes setmanes abans s’havia apujat el sou el 200%. La vida somriu als dictadors. Fins que un dia el país no pot més, la gent es rebel·la, i acaben entre reixes. I a partir de llavors la sort es torna esquiva.